Teràpia
La teràpia de vàlvula aòrtica la insuficiència pot ser conservadora o quirúrgica. Teràpia conservadora: en general, pacients que no presenten cap símptoma i que també tenen una bona funció del ventricle esquerre es pot tractar de manera conservadora. Això inclou la teràpia farmacològica amb l'objectiu de reduir la resistència contra la qual ventricle esquerre funciona i mantenint-lo el més baix possible perquè sigui suficient sang és expulsat del cor i el mínim de sang possible reverteix cap al ventricle esquerre.
If hipertensió existeix al mateix temps, s’ha de controlar constantment i tractar de manera eficient, en cas contrari vàlvula aòrtica la insuficiència empitjorarà. Si es deixa cor existeix un fracàs, que sol causar símptomes i on no és possible la cirurgia, a l'esquerra la insuficiència cardíaca s’ha de tractar amb la medicació habitual. Això inclou Inhibidors de l'ECA, bloquejadors beta, diürètics, antagonistes de l'aldosterona i glucòsids cardíacs com la digital.
Aquests medicaments s’utilitzen segons un pla escalonat de Nova York cor Associació (NHYA). Sense símptomes i estable condició, el pacient ha de consultar un metge cada 12 mesos. Si els canvis al cor estan més avançats o si hi ha un canvi al fitxer condició, s’ha de consultar un metge cada 3 a 6 mesos.
En cas d’aguts vàlvula aòrtica insuficiència, l'esquerra aguda resultant la insuficiència cardíaca s’ha de tractar ràpidament. Si no hi ha una millora ràpida dins de l’abast d’aquesta teràpia farmacològica, s’ha de realitzar una cirurgia. Si l’aguda insuficiència de vàlvula aòrtica és causada per la colonització bacteriana de la pell interna del cor (endocarditis), també s’ha d’iniciar la teràpia amb antibiòtics.
Teràpia operativa: s’ha de considerar una operació quan es produeixin símptomes. Llavors, ja no es recomana la teràpia conservadora. En alguns casos, la cirurgia també és adequada per a pacients sense símptomes.
És el cas si l’anomenada fracció d’ejecció (EF) és inferior al 50%. La fracció d’ejecció (EF) és la proporció de sang expulsat del cor durant una contracció a la sang total del ventricle esquerre. Amb l'ajut de la fracció d'ejecció es pot fer una afirmació sobre la funció cardíaca.
Normalment es calcula mitjançant un fitxer ultrasò examen del cor i ha de superar el 55%. La cirurgia també pot ser necessària en pacients que no senten molèsties i que també tenen una fracció d’ejecció (EF) superior al 50%. Aquest és el cas si el diàmetre del ventricle esquerre és superior a 70 mm al final del ventricle relaxació i fase d'ompliment (diàstole) o superior a 50 mm al final de la fase de contracció i expulsió (sístole).
La forma més senzilla de determinar-ho és realitzar un fitxer ultrasò examen del cor. Teràpia quirúrgica per a insuficiència de vàlvula aòrtica generalment implica la substitució de la vàlvula, és a dir, s’elimina i substitueix la pròpia vàlvula aòrtica del pacient. La substitució pot ser biològica, és a dir
fets de teixit humà o animal, o mecànics, és a dir, produïts artificialment. Recomanació per al tractament quirúrgic de insuficiència de vàlvula aòrtica es produeix tan aviat com la malaltia esdevé simptomàtica. Els símptomes inclouen falta d’alè i disminució de la tolerància a l’exercici, mesurable per cardíac ultrasò. Si el rendiment d’ejecció del ventricle esquerre és inferior al 50% (l’anomenada fracció d’ejecció) o el diàmetre al final de la fase d’ejecció del cor (sístole) és superior a 50 mm, aquests serien criteris objectius per a la debilitat inicial del ventricle esquerre. Després s’ha de substituir la vàlvula aòrtica per evitar un major dany al múscul cardíac causat per la insuficiència.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
