Gammopatia monoclonal (sinònims del tesaurus: gammopatia amb discràsia limfoplasmocítica; IgG [immunoglobulina G] -paraproteinèmia; paraproteinèmia monoclonal; síndrome de POEMS; paraproteinèmia secundària; paraproteinèmia secundària en malalties malignes; ]) és un trastorn associat a un augment del monoclonal immunoglobulines o les seves parts (cadenes lleugeres o pesades) dins de la fracció gamma del sèrum proteïnes.
Les proteïnes següents es produeixen en quantitats augmentades en gammopatia monoclonal:
- Immunoglobulina completa molècules d'una classe i tipus (per exemple, kappa-IgG).
- Cadenes lleugeres lliures del tipus κ o λ, les anomenades Bence-Jones proteïnes.
- Combinació d’immunoglobulines molècules i cadenes lleugeres lliures.
- Cadenes pesades lliures, per exemple, cadenes γ-, α-, μ-, δ-, ε.
- Diferents immunoglobulines molècules, per exemple, di-, tri-, gammopatia multiclonal.
Són el resultat de la proliferació descontrolada d’un limfòcit B immunocompetent.
La gammopatia monoclonal pot ser un símptoma de moltes malalties (vegeu a la secció "Diagnòstics diferencials").
ZEg, gammopatia monoclonal d’importància incerta (MGUS): precancerosa per a trastorns limfoproliferatius com el mieloma múltiple o la malaltia de Waldenström; paraproteinèmia amb globulines IgM monoclonals sense infiltració histològica del medul · la òssia amb cèl·lules plasmàtiques o limfoma cèl·lules (és a dir, no hi ha plasmacitoma / mieloma múltiple ni malaltia de Waldenström).
Relació de sexes: una mica més freqüent en homes que en dones (1.4: 1)
Pic de freqüència: a la 6a dècada de la vida (Europa Central)
La prevalença (incidència de la malaltia) en persones majors de 25 anys és de l’1%.
La incidència (freqüència de casos nous) és d'aproximadament 4 per 100,000 habitants als països industrialitzats.
La gammopatia monoclonal és una troballa patològica incidental habitual en un examen rutinari de laboratori en persones grans.
Rumb i pronòstic: el rumb i el pronòstic depenen de la causa de la gammopatia monoclonal.
