introducció
Les persones grans solen patir insuficiència cardíaca o cor fracàs. Gairebé el 20% dels menors de 60 anys i gairebé el 40% dels menors de 70 anys a Alemanya pateixen cor fracàs, afectant les dones amb menys freqüència que els homes. cor el fracàs no es pot curar i és una de les causes més freqüents de mort. El diagnòstic precoç i la teràpia consistent són fonamentals per a una prolongada esperança de vida. S'ha de consultar un metge en una etapa primerenca i s'han de realitzar proves específiques.
Aquestes proves estan disponibles
Hi ha diverses proves de qüestionaris en línia que circulen per Internet, que posen a prova els diversos símptomes que indiquen la insuficiència cardíaca. Com més forts són els símptomes i més símptomes es produeixen simultàniament, més probable és que sigui la insuficiència cardíaca es diagnosticarà. Ara hi ha qüestionaris normalitzats i avaluats científicament que els metges utilitzen en la seva pràctica quotidiana.
Cada pregunta correspon a un valor puntual determinat. Si es supera una quantitat determinada al final, per exemple, a sang es realitza una prova (prova BNP) i una derivació a un cardiòleg. El BNP sang la prova ràpida és un mètode més recent per estimar la càrrega al cor.
El BNP (= pèptid natriurètic B) s’allibera de les cèl·lules de les cambres cardíaques. Com més s’estenen les càmeres (= carregades), més BNP hi ha al sang. A més, el metge sempre realitzarà un examen físic, durant el qual s’escolta el cor i els pulmons i s’examina el cos per detectar possibles signes de congestió (cama edema, coll vena congestió).
No obstant això, per tal de poder excloure o confirmar de manera fiable una insuficiència cardíaca, un ecocardiografia (cor ultrasò) es realitza sempre. El sistema ventricular s’examina des de diferents angles. Aquí, moviments del cor, gruix del múscul cardíac, vàlvules cardíaques, es pot determinar i interpretar el flux sanguini i el volum d’ejecció. En el curs posterior de l’examen, l’ECG, Radiografia o les anàlisis de sang poden ser útils per descobrir possibles causes.
Quina utilitat tenen les proves en línia?
La qualitat de les proves en línia varia molt. En totes les variants, els símptomes es consulten en diferents graus. No obstant això, els símptomes de la insuficiència cardíaca sovint són molt poc específics.
La insuficiència, per exemple, pot tenir moltes causes i conduir ràpidament a conclusions equivocades. Per tant, és aconsellable fer primer una àmplia gamma de preguntes per després aprofundir en certs símptomes en el següent pas. Tot i això, és difícil d’implementar en una eina en línia estandarditzada.
Els qüestionaris avaluats científicament solen tenir un abast més ampli i es diferencien més en la seva anàlisi. En principi, els qüestionaris en línia poden ser un primer pas per sensibilitzar les persones afectades sobre el tema. Si una prova en línia és positiva, no s’ha de suposar immediatament que realment es pateix una insuficiència cardíaca.
És indispensable una visita al metge i altres proves. El cor ultrasò es realitza generalment a un pacient estirat en decúbit supí i lateral esquerre. Un especial ultrasò la sonda es guia al llarg de la caixa toràcica esquerra i la vora inferior de la costella.
Les cambres del cor, les parets del cor i les vàlvules es mostren des de diferents perspectives. A més, l’efecte Doppler permet fer visible el flux sanguini a través del cor. Durant l’examen, el metge pot avaluar la contracció del múscul cardíac i detectar qualsevol trastorn del moviment de la paret.
Una cicatriu al múscul cardíac després d’un atac del cor, per exemple, fa que el múscul cardíac de la zona afectada es mogui amb prou feines o de manera desigual. També es pot mesurar el gruix del múscul cardíac i el volum de la cambra individual. Si el cor està molt carregat, el múscul cardíac s’espessa (hipertròfia) i el volum al ventricle augmenta.
L’efecte Doppler mostra si hi ha fuites en els lòbuls del cor i si la sang torna a fluir cap al cor. Finalment, es pot determinar el volum que el cor expulsa per batec (LVEF fracció d’ejecció del ventricle esquerre). Aquesta és la mesura més important per classificar la insuficiència cardíaca. Normalment, el valor ha de ser superior al 54%.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
