Nom llatí: Artemisia vulgaris Gènere: planta amb flors de l’asterisc: Geperut, Goosegrass, Virgo, Absenta silvestre Descripció de la planta: Planta persistent que pot arribar a fer 1.50 m d’alçada. Fulles petites, punxegudes i semblants a unes llancetes, llises a la part superior, peludes de feltre blanc. Flors simples petites, grogues o vermelloses.
Època de floració: de juny a setembre. Origen: l'armonia és una "mala herba" que creix amb freqüència al llarg de les vies de la carretera, a les zones no urbanitzades i a la vora dels marges. Cultiu: les puntes superiors del brot es tallen i s’assequen a l’aire.
Parts vegetals d’ús medicinal
La part superior de l’herba florida i només les parts sense bosc.
Ingredients
Substàncies amarges (Amarum aromaticum), oli essencial.
Efectes curatius i ús de l'armena
La medicina convencional amb prou feines utilitza l’herba, preferint el seu germà més fort, Ajenjo. L'armassa té un efecte de prevenció de la podridura (més suau que Ajenjo), neteja i afavoreix el flux de bilis. Sovint s’utilitza per estómac i trastorns intestinals amb mal alè, bilis i fetge problemes, debilitat general i nàusea. Per descomptat, l’armènia té un paper important com a espècia a la cuina. Fa que els plats grassos d’aviram (per exemple, oca rostida) siguin més digeribles.
Preparació de l'armena
Aboqueu 1⁄4 l d’aigua bullent sobre 1 culleradeta amunteguda d’armonia tallada a rodanxes, deixeu-la reposar 2 minuts i coleu-la. Beure 1 tassa sense edulcorar 1 a 3 vegades al dia. El te té un gust lleugerament amarg a causa de les substàncies amarges que conté, però això és el que el fa tan eficaç
Combinació amb altres plantes medicinals
Com a espècia per a la cuina, podeu barrejar l’armassa, Basilio, farigola i romaní a parts iguals i fregar finament. Afavoreix la digestió i ajuda a estalviar sal.
Efecte secundari
No és d’esperar en dosis normals. No durant embaràs. Les al·lèrgies poques vegades es desencadenen.
