Descripció de la planta
Els seus països d’origen són Xina i Japó. També es cultiva en cultures. L'arbre pot arribar a una alçada de 30 m. Creix nodrida i ramificada, les fulles són oblongues, el·líptiques, amb els pèls llimosos a la part inferior.
Les flors poc visibles, de color groguenc a verdós, es disposen en panícules de tija llarga i menys florides. D'aquests es desenvolupen fruits carnosos de color vermell porpra, gairebé negre, ovoides a esfèrics. Maduren a la tardor.
Parts vegetals d’ús medicinal
Principalment les seccions inferiors del tronc dels arbres més vells. Contenen l’oli més essencial. Els arbres són talats, aixafats, triturats i l'oli essencial s'extreu mitjançant destil·lació d'aigua.
Ingredients
Oli essencial (oli de ravintsara)
Efectes curatius i aplicació
L’ús intern de càmfora no és habitual, excepte com a remei homeopàtic. Antigament s'utilitzava com a cor medicaments i per a la tos. Avui en dia es coneix la càmfora, principalment com un extracte de càmfora alcohòlica, però també en ungüents, com a mitjà per fregar músculs. dolor i dolor reumàtic.
Combinació amb altres plantes medicinals
En els ungüents es troba sovint junt amb la càmfora romaní oli, lavanda oli i oli de farigola.
Aplicació en homeopatia
Càmfora s’utilitza en casos de col·lapse circulatori amb suor freda, pal·lidesa i coloració blava de la pell. Hi ha nàusea, el pols és petit i amb prou feines es percep, el pacient té por de morir. En aquest cas, s’apliquen d’1 a 2 gotes directament al llengua.
També per grip amb problemes circulatoris i gran debilitat. Els símptomes empitjoren amb el fred, a través de l’exercici i a la nit. Després de la sudoració millora. S’utilitza habitualment a les potències D3, D4, D6.
Efectes secundaris
Es poden produir efectes secundaris tan bon punt s’aplica la càmfora de forma concentrada a la pell. Ardor i es pot produir inflamació.
