Heparina sol ser ben tolerat, però, igual que molts altres agents, té efectes secundaris. En aquest sentit, de baix pes molecular heparina sol mostrar menys efectes secundaris que l’heparina no fraccionada. En general, cal tenir en compte que l’ús de la substància activa pot lead a una major tendència a sagnar. Per aquest motiu, s’ha de tenir precaució durant el tractament per garantir que els pacients no estiguin exposats a cap risc de lesió en la mesura del possible. Els nens i les persones grans, en particular, només han de ser tractats amb heparina en una mesura limitada.
Un augment tendència sagnant es pot observar sobretot quan s’injecta heparina. Símptomes com hemorràgies nasals, pell el sagnat i el sagnat de la mucosa es produeixen amb més freqüència. La mesura en què es produeixen aquestes hemorràgies depèn principalment de la malaltia dosi administrat.
No obstant això, un augment tendència sagnant també es pot produir amb aplicacions externes de dosis molt altes del principi actiu. A més, al·lèrgic pell es poden produir reaccions en casos rars. A més de enrogir el pell, les zones afectades poden picor i cremar.
Efectes secundaris rars de l’heparina
Si l’heparina s’administra per injecció, també es poden produir enrogiments, induracions i hematomes menors al lloc de la injecció. A més, sang i fetge els valors poden canviar. En casos rars, efectes secundaris com ara urticària, nàusea, falta d'alè, la pèrdua de cabell, i una caiguda sang pressió o recompte de plaquetes (induït per heparina trombocitopènia) també s’han observat. Molt poques vegades, efectes secundaris com sang espasme del vaixell, osteoporosi, o al·lèrgica xoc fins ara.
Trombocitopènia induïda per heparina (HIT).
En inducció per heparina trombocitopènia, administració de l’heparina provoca una disminució del recompte de plaquetes. En general, es distingeixen dos tipus diferents de HIT:
Induïda per heparina trombocitopènia (tipus I): en els primers dies de tractament, hi ha una lleugera caiguda del recompte de plaquetes, que, però, retrocedeix per si sola. Per tant, el tractament no sol ser necessari.
Trombocitopènia induïda per heparina (tipus II): l’aparició de trombocitopènia tipus II induïda per heparina està relacionada amb la durada de l’heparina administració; en la majoria dels casos, no es produeix fins al cinquè dia d’administració. El administració de la substància activa provoca una reacció d’anticossos: això garanteix que la coagulació de la sang no s’inhibeixi, sinó que s’activarà més. Això pot lead als coàguls de sang, que en el pitjor dels casos poden provocar un carrera o pulmonar embòlia.
En aquest tipus de trombocitopènia induïda per heparina, el nombre de plaquetes pot disminuir fins a un 50 per cent en casos extrems. Si es sospita que hi ha una malaltia d’aquest tipus, s’ha de deixar immediatament l’administració del principi actiu. Cal continuar prenent un altre anticoagulant per continuar tractant la malaltia subjacent.
Heparina de poc pes molecular i no fraccionada.
En general, es distingeix entre l’heparina de baix pes molecular (NMH) i l’heparina no fraccionada (UFH). Les dues substàncies difereixen respecte a la seva longitud de cadena: les heparines amb una longitud de cadena de 5 a 17 monosacàrids es denominen heparina de baix pes molecular, mentre que les heparines amb una longitud de cadena de 18 monosacàrids o més es denominen heparina no fraccionada.
L’heparina no fraccionada exerceix el seu efecte al cos més ràpidament que l’heparina de baix pes molecular perquè inactiva diversos factors de coagulació. Tanmateix, durant teràpia amb heparina no fraccionada, els valors de la coagulació a la sang han de ser controlats per un metge periòdicament.
L'eficàcia de la teràpia es pot determinar mitjançant una prova PTT, que mesures el temps parcial de tromboplastina. El resultat indica si és massa (augment del risc de sagnat), massa poc (augment del risc de sagnat) trombosi), o exactament el correcte dosi del medicament s’està administrant.
