Escorça auditiva | Cerebrum

Escorça auditiva

Al lòbul occipital, es representa corticalment el sentit de la vista (sentit visual) tremendament complex. La via visual comença a les cèl·lules sensorials de la retina i s’executa com el nervi cranial II (nervi òptic) a través de diverses estacions intermèdies fins a l’escorça visual primària (escorça visual). Això representa, en la simple representació del cervell del lateral, el pol més caudal (aquí: posterior) (pol occipital) del cervell.

Tanmateix, només una secció longitudinal (secció mitjana) a través de la cervell revela tota la seva extensió, que discorre a la paret del sulcus calcarinus fins a la vora del lòbul occipital al gir cinguli (representa un lòbul separat, vegeu més avall). Dorsalment (aquí: a dalt), en secció mitjana, el sulc paietooccipital separa el lòbul occipital del lòbul parietal. Tots dos solcs esmentats anteriorment defineixen una secció en forma de falca del lòbul occipital, el cuneu.

A més de parts de l’escorça visual primària, aquesta secció també conté l’escorça visual secundària i altres camps de l’escorça visual, que per exemple generen moviments oculars (reflex optocinètic). En aquest sentit, el gir angular representa una estació intermèdia indispensable. No obstant això, entendre no és el mateix que la capacitat de nomenar. Per expressar el que es veu amb paraules, ha d’haver una connexió urgent des del centre de Wernicke fins al centre de Broca, des d’on es pot accedir als camps corticals premotors i motors. El pas final és l’activació de la musculatura corresponent, que permet la formació de la parla (fonació i articulació).

Illa d’escorça

Més amunt, al text, parlàvem del sulcus temporalis. Si premeu un dit prou lluny d’aquest solc, el punta dels dits colpeja l'escorça insular (lòbul propi, Lobus insularis). És un camp d’escorça dedicat a diverses qualitats sensorials alhora (escorça multisensorial), el sentit de sabor (sentit gustatiu), el sentit de equilibrar (sentit vestibular) i la sensibilitat bastant específica dels intestins (sensibilitat visceral).

Per tant, representa el punt final preliminar de la via gustativa, l’escorça gustativa primària (consciència). A més, aquí es troba una part de l’escorça vestibular primària (consciència). També és en aquest còrtex on es troben sentiments com un omplert bufeta, nàusea o la sensació de plenitud després d’un àpat extens es va adonar. És informació sobre el condició del nostre òrgans interns, principalment escorça viscerosensible. Com passa amb altres qualitats sensorials, la informació associada recorre un camí ben definit a través del cos (camí viscerosensible).