A continuació es detallen les principals malalties o complicacions a les quals pot contribuir l’esclerosi múltiple (EM):
Sistema respiratori (J00-J99)
- Pneumònia (pneumònia)
Ulls i apèndixs oculars (H00-H59).
- Discapacitat visual
boca, esòfag (tub d'alimentació), estómac i intestins (K00-K67; K90-K93).
- Restrenyiment (restrenyiment): a causa de processos degeneratius del sistema nerviós enter (ENS; "cervell abdominal"):
- El plexe mientèric (plexe d’Auerbach) entre les capes musculars anulars i longitudinals.
- El plexe submucosal (plexe de Meissner) a la submucosa (capa de teixit entre la mucosa i la capa muscular)
Això, a més de la motilitat intestinal (“capacitat de moviment de l’intestí), regula el to gastrointestinal, la secreció i la absorció, que pot lead a restrenyiment refractari a teràpia ("No respon a la teràpia").
Sistema musculoesquelètic i teixit connectiu (M00-M99).
- Osteoporosi (pèrdua òssia)
Psique: sistema nerviós (F00-F99; G00-G99)
- Trastorns d'ansietat
- Depressió
- Fatiga (cansament)
- Insomni (trastorns del son)
- Trastorns cognitius (prevalença (freqüència de la malaltia): 40-50%).
- Trastorns de la cerca de paraules
- En pacients amb EM que fumaven cànnabis (haixix i marihuana) per obtenir bons efectes antiespàstics i relaxants musculars, això va provocar dèficits cognitius significativament més greus que en els que prenen antiespàstics les drogues.
- Disfunció sexual
- Dones: disminució de la lubricació (humitació dels teixits amb secrecions), reducció de l’excitabilitat vaginal i anorgasmia.
- Homes: disminució de la libido, disfunció erèctil i ejaculatòria.
Símptomes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificades en cap altre lloc (R00-R99).
- Dolor crònic / síndromes del dolor
- Disartria (trastorns de la parla)
- Disgeusia (sinònims: sabor trastorn / trastorn del gust).
- Disfàgia (trastorn de la deglució)
- Fatiga (cansament)
- Trastorns de la marxa
- Incontinència urinària (debilitat de la bufeta)
- Nocturia (micció nocturna; el 77% dels pacients tenien hiperactivitat bufeta i el 91.5% tenia incontinència urinària nocturna)
- Parestèsies (sinònim: entumiment).
- Trastorns de la parla (aquí: trastorns per trobar paraules).
- Fecal incontinència (incapacitat per retenir les femtes).
- Tendència a la caiguda (risc 3 vegades superior).
- Suïciditat (risc de suïcidi)
- Vertigo (marejos)
Sistema genitourinari (ronyons, tracte urinari - òrgans sexuals) (N00-N99).
- Infecció del tracte urinari - inflamació del uretra (uretritis) o urinària bufeta (cistitis).
- Bufeta neurogènica (disfunció de la bufeta urinària a causa d 'un trastorn al sistema nerviós).
Factors pronòstics
- Obesitat: els nens obesos tenien més probabilitats de patir recaigudes de malaltia durant la primera línia teràpia amb interferó beta o acetat de glatiramer (la taxa de recaiguda va ser d’1.29 a l’any vs 0.72 a l’any en nens de pes normal), segons un estudi de cohorts. A més, la proporció de pacients que necessiten segona línia teràpia es va incrementar, un 56.8% contra un 38.7% en nens de pes normal.
- Depressió: Els pacients amb EM amb depressió tenen un major risc de progressió de la discapacitat. La causa podria ser depressió-neuroinflamació induïda (inflamació del teixit nerviós).
