Conformació del cartílag
Hi ha tres tipus diferents de teixits cartílags:
- El cartílag hialí
- El cartílag fibrós i
- El cartílag elàstic
Cartílag hialí
Durant la fase embrionària en humans, la major part de l'esquelet ossi posterior es preforma cartílag. En adolescents, l’epífisi articulacions (articulacions de creixement) a la llarga ossos consisteix en cartílag hialí, que és substituït per ossos només després d’acabar el creixement. En adults, cartílag hialí cobreix les superfícies articulars, formant la part esternal del costelles - és a dir, el costelles al estèrnum -, part del envà nasal, l 'esquelet laringi i el tirants de la tràquea i dels grans bronquis. Podeu trobar tot sobre el cartílag hialí a: cartílag hialí
Fibrocartílag
Fibra cartílag es troba al cos humà on sigui xoc es necessiten absorbidors. Principalment com a: Una diferència crucial per la articulació hialina cartílag és la quantitat de col·lagen fibres. Aquests són significativament més abundants que la substància bàsica del fibrocartílag.
Això significa que les fibres no estan emmascarades per la substància bàsica i són visibles a simple vista. El fibrocartílag és molt similar al ferm teixit connectiu. Per això a vegades se l’anomena teixit connectiu Els condrons solen consistir només en una o dues cèl·lules i es disposen paral·leles als feixos de fibra individuals.
Atès que el cartílag fibrós conté tant tipus I com tipus II col·lagen, les transicions al cartílag hialí d'una banda i per a l'empresa teixit connectiu de l’altra són fluids. L’adaptació a l’esforç de tracció és el focus principal del fibrocartilatge.
- La columna vertebral
- I a l'articulació del genoll en forma de menisc (genoll)
- I el disc (disc intervertebral), els discos intervertebrals de la columna vertebral,
- A la sínfisi
- El cartílag articular de les articulacions temporomandibulars i claviculars
- I a les zones de tendons i lligaments que estan sotmesos a pressió.
