Conseqüències
Com a conseqüència de fibril · lació auricular, es pot produir una disminució del flux cardíac perquè les aurícules amb la seva funció de bombament ja no contribueixen a omplir les cambres. A més, un ventricular permanent taquicàrdia a causa de la conducció a través del Node AV pot provocar danys en els músculs ventriculars, cosa que pot provocar cor fracàs (insuficiència cardíaca), per exemple. El més perillós, però, és el desaccelerat sang flueix a les aurícules estirades. Com que ja no hi ha una contracció ordenada, hi ha llocs on sang gairebé s’atura. Això pot provocar sang es formen coàguls a l’aurícula, que poden provocar accidents cerebrovasculars o pulmonars embòlia.
Diagnòstic del flutter auricular
La classificació de aleteig auricular/ parpelleig és important. El risc de complicacions s’ha d’avaluar mitjançant diverses preguntes. Existeix un risc elevat amb altres embòlies o ictus en la història del pacient.
El risc de complicacions també augmenta en el cas de l’estenosi mitral com a malaltia subjacent. Altres factors de risc són hipertensió, diabetis mellitus i manifest cor fracàs. El diagnòstic de aleteig auricular/ el parpelleig es fa a través de la clínica (pols ràpid i irregular amb dèficit de pols) i ECG, si cal ECG a llarg termini.
A l’ECG s’observen intervals irregulars entre els complexos QRS. La línia de base entre els complexos QRS es caracteritza per petites erupcions (ones de parpelleig) (més clarament visibles a la derivació V1). A més del diagnòstic pur de les alteracions del ritme, se sol fer un TEE per excloure els trombes auriculars. En TEE (transesofàgic Ecocardiografia) un ultrasò la sonda s’insereix a l’esòfag fins al nivell de les aurícules.
D'aquesta manera es poden trobar coàguls de sang que s'han format.
- Hi ha alguna forma permanent o paroximal?
- Quant de temps duren els episodis individuals de fibril·lació auricular?
- Hi ha malalties desencadenants subjacents? I si és així, quines?
- Quin efecte té la fibril·lació auricular sobre la circulació?
- Hi ha risc de coàgul de sang relacionat amb el cor?
L’ECG mostra una propagació d’excitació irregular típica, de manera que els anomenats complexos QRS, que representen un batec del cor resultant, es mostren a l’ECG a intervals irregulars. Són característiques les anomenades ones P en forma de dents de serra, petites elevacions davant del pic real de l’ECG, que mostren la propagació de l’excitació a l’aurícula.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
