Diagnòstic diferencial (malalties exclusives)
Un diagnòstic important a distingir hipotiroïdisme és la síndrome de T3 baix / T4 baix, en què disminueixen tant T3 com T4. Aquesta síndrome pot aparèixer en pacients crítics en unitats de cures intensives. En contrast amb hipotiroïdisme, aquesta síndrome no requereix substitució hormonal per tiroxina.
Teràpia
La teràpia de hipotiroïdisme consisteix en una substitució contínua (= substitució) de l’hormona tiroïdal T4 (L-tiroxina) i revisions periòdiques per part del metge. En el cas d’un hipotiroïdisme pronunciat, la dosi hormonal s’ha d’augmentar lentament fins a la dosi necessària, ja que es produeix una sobredosi de tiroide les hormones pot conduir a arítmia cardíaca. La dosi òptima d’administració hormonal es determina sobre la base de la clínica condició (estat general) del pacient i el valor de TSH. La teràpia té èxit si el pacient està lliure de símptomes i TSH el valor està entre 0.5-2.0 mU / l.
complicacions
Mixedema generalitzat amb retenció d’aigua a tot el cos, inclòs el pericardi (=efusió pericàrdica), és una greu complicació de l’hipotiroïdisme i s’ha de tractar sota supervisió mèdica intensiva. És important assegurar la del pacient respiració i mantenir els paràmetres vitals (cor taxa, sang pressió) estable. El pacient rep infusions amb glucocorticoides, glucosa i sals (=electròlits).
L'hormona tiroïdal T4 també és substituïda per una infusió (= administració iv, administració intravenosa). Si el pacient és hipotèrmic, s’ha de reescalfar amb cura.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
