Efecte secundari i interacció | Calèndula o Calendula officinalis

Efecte secundari i interacció

En cas d'al·lèrgia a les plantes de calèndula, són possibles reaccions al·lèrgiques. Consulteu el vostre metge abans de qualsevol tractament amb la planta medicinal Calendula.

Combinació amb altres plantes medicinals

Com ja s'ha esmentat, la calèndula sovint és un component de les mescles de te com a "droga decorativa", contribuint així a l'aparença atractiva de la mescla. La calèndula sovint també és un component de les mescles de te per estimular el metabolisme. Una barreja habitual seria: 30.0 g dent de lleó arrel10.0 g menta 10.0 g ortiga 20.0 g card de llet 10.0 g calèndula 20.0 g Yarrow. Aboqueu una tassa d’aigua bullent sobre una culleradeta d’aquesta barreja de te, tapeu-la i deixeu-la coure durant 10 minuts i, a continuació, coleu-la. Beure dues tasses al dia durant un període de temps més llarg.

Aplicació en homeopatia

La calèndula s’utilitza internament i externament per a les laceracions i contusions i per a la part inferior cama úlceres per estimular cicatrització de ferides. Internament com a tauletes D2 a D6. Externament, 1 a 2 culleradetes de tintura mare en 1⁄4 l d’aigua tèbia com a sobre.

La calèndula de la planta medicinal ha crescut als nostres jardins com a planta medicinal i ornamental des del segle XII. És fàcil de cultivar i fins i tot es pot conrear en un test al davall de la finestra. Les flors i les fulles de la calèndula s’utilitzen amb finalitats curatives.

Les flors tenen un efecte antiinflamatori i curatiu de ferides. Els tes, olis, tintures i ungüents es preparen a partir de les flors o només a partir dels pètals. La calèndula de la planta medicinal es pot utilitzar internament i externament. En molts productes cosmètics, els extractes de calèndula, a causa del seu efecte curatiu, són indispensables.

  • Tripterpens
  • Flavonoides i
  • Saponines.