Calèndula o Calendula officinalis

La planta medicinal de la calèndula pertany a la família de les plantes compostes. El seu nom llatí, Calendula, fa referència al nostre "calendari", el que significa que floreix tot l'estiu fins a les primeres gelades. La calèndula sol ser anual, poques vegades biennal.

La planta medicinal creix d’uns 30 a 50 cm d’alçada i té tiges ramificades, peludes i de color verd clar. Les fulles peludes són oblongues i les flors de color groc a taronja apareixen al juny. En molts jardins la calèndula creix com a planta ornamental o medicinal.

La flor groc-taronja es va trobar a gairebé tots els jardins de la granja. Les flors i les fulles seques de la calèndula s’utilitzen amb finalitats medicinals. El període de recollida és de juny a octubre.

El cultiu de la calèndula és senzill. En sembrar al camp obert, les plantes fortes creixen al cap d’unes setmanes. Quan es cullen les flors, es poden tornar a formar nous brots. A més, sempre es sembren noves plantes.

Sinònims en un sentit més ampli

La calèndula té el nom llatí Calendula officinalis. Pertany a la família de les Astericeae, com camamilla, dent de lleó, card de llet o coneflora porpra (Echenaceae purpurea). La calèndula també s’anomena popularment flor daurada, rosa de calèndula, calèndula del jardí, ringula o berrugues.

Descripció de la planta

Planta anual, de fins a 50 cm d'alçada, tija i fulles peludes. Caps de flors grans i grocs brillants. Època de floració: de juny a octubre. Ocurrència: com a planta ornamental en jardins, com a planta medicinal cultivada en cultius.

història

La calèndula era coneguda a l’edat mitjana i en totes les cultures antigues com a tint, herba medicinal, espècia i també planta màgica. El nom alemany deriva de la forma corbada de les seves llavors. Hildegard von Bingen ja va treballar amb la planta medicinal i la va anomenar Ringula i Ringella.

Fins avui, la calèndula és una de les plantes medicinals més conegudes i importants. Té una llarga tradició als jardins del monestir de l’edat mitjana. A l’edat mitjana, les dones utilitzaven la flor de la calèndula per tenyir-la cabell. La planta, originària del sud d’Europa, es cultiva i es cultiva a tot Europa.