Llúpol són originàries dels climes temperats del nord d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord. La planta ha estat conreada durant segles per elaborar cervesa. El material de la droga prové principalment d'Alemanya, la República Txeca, els EUA i Xina.
Utilització de llúpols amb herbes
In medicina herbari, s’utilitzen les inflorescències seques senceres de les plantes femenines (cons de llúpol o lupuli flos / strobulus). Les glàndules del llúpol (Lupuli glandula), que també s’utilitzen, són els pèls glandulars obtinguts per tamisat, que formen una secreció enganxosa.
Característiques típiques del llúpol
Llúpol són un escalador perenne de fins a 10 m d’alçada i amb agulla dreta, amb fulles dents, profundament lobulades i rugoses amb tiges llargues. Les flors femenines són groguenques i presenten falses espigues que semblen un aspecte de con. A la inflorescència femenina, grans bràctees superposades envolten diverses flors petites. Les bràctees i les flors tenen nombroses glàndules de color taronja a groc daurat amb secrecions resinoses.
Què cal tenir en compte a l’hora de créixer
Un principi important en el cultiu del llúpol és créixer plantes femelles i mascles per separat per evitar la fecundació. Les plantes femelles es propaguen vegetativament. Des de llúpols requereixen molta humitat, es troben a la natura principalment a prop dels rius.
Propietats dels cons de llúpol
Els cons de llúpol consisteixen en fulles apilades les unes sobre les altres com a teules, que porten cadascuna dues flors femenines a la seva axil·la. Als trossos de fulles es poden veure els pèls glandulars brillants de color groc taronja.
Els cons de llúpol desprenen un fort sabor picant. El sabor del llúpol és amarg i picant.
