El metge Samuel Hahnemann va fundar homeopatia fa més de 200 anys i, per tant, també va establir les bases per a remeis homeopàtics. Ingredients per remeis homeopàtics i el seu mode d’acció es deriven del principi del símil. Aquest principi estableix que el like és tractat amb like. Es considera que els principis actius que, en forma concentrada, desencadenen els símptomes als quals s’enfronta un organisme durant una malaltia particular en persones sanes, curen els símptomes esmentats en forma diluïda o potenciada. Remeis homeopàtics que conté el principi actiu de la cuina ceba, per exemple, s’utilitzen contra les al·lèrgies, ja que els ulls aquosos són una característica en ambdós casos.
Aplicacions mèdiques i sanitàries
Els remeis homeopàtics estan especialment pensats per estimular els poders d’autocuració del cos. Els remeis homeopàtics fins avui no tenen un ampli lobby en medicina convencional, perquè el principi d’acció no es pot explicar pels mitjans científics disponibles. En naturopatia és important prendre prèviament una anamnesi extensa per utilitzar el remei homeopàtic adequat. L’anamnesi serveix per identificar un quadre el més holístic possible de les raons, influències i circumstàncies de la malaltia, per tal d’aconseguir el millor enfocament curatiu amb el remei homeopàtic adequat. En particular, el remei homeopàtic hauria d’estimular els poders d’autocuració del cos. Un cop definits els símptomes, el terapeuta intenta esbrinar el remei homeopàtic adequat amb la potència adequada. Els remeis homeopàtics poden contenir substàncies bàsiques de plantes, minerals, animals o material patològic en forma diluïda. En principi, molts quadres clínics es poden tractar mitjançant remeis homeopàtics. Especialment malalties cròniques com pell èczema, al·lèrgies, migranya o queixes reumàtiques, però també depressió i els problemes de tiroide són punts de partida populars per als remeis homeopàtics.
Formes, tipus i funcionament
El principi de potenciació dels remeis homeopàtics és el segon pilar de homeopatia. Això implica diluir una solució amb alcohol en una proporció d'1: 100 o fregar-la amb lactosa en la mateixa proporció, donant lloc a les diverses potències C per als remeis homeopàtics. Les potències D es dilueixen en una proporció de 1:10. Si la tintura mare d’un remei homeopàtic així designat es pren com a punt de partida i es dilueix amb 10 o 100 parts de alcohol or lactosa, respectivament, es produeixen els propers nivells de potència D o C. Aquesta solució diluïda es torna a diluir amb 10 o 100 parts i, de nou, resulta en el següent nivell de potenciació del remei homeopàtic. Aquest principi pot lead fins ara que en principi no queden principis actius detectables en el remei homeopàtic. En el cas d’una potència C5, el procés de dilució es va dur a terme 5 vegades en la proporció descrita. Contràriament al mode d’acció suposat, un ingredient menys actiu equival a menys efecte, es comporta de manera contrària a homeopatia i les potències més altes aconsegueixen majors graus d’eficàcia.
Riscos i efectes secundaris
Un efecte secundari conegut i bastant desitjable dels remeis homeopàtics està empitjorant inicialment. Això significa que tan bon punt es pren el remei homeopàtic, els símptomes ja existents empitjoren primer. Sovint, això és una indicació per al terapeuta que el remei homeopàtic funciona i s’ha escollit correctament. En casos rars, els remeis homeopàtics en potències baixes, que encara contenen una proporció més alta d’ingredients actius, poden provocar reaccions al·lèrgiques. Especialment a càncer teràpia, cal remarcar un ús equilibrat de la medicina convencional i la naturopatia. La naturopatia pot donar un suport meravellós càncer l'atenció posterior mitjançant l'ús de remeis homeopàtics, però l'ús exclusiu de la naturopatia pot tenir conseqüències mortals. A causa de les baixes concentracions que s’utilitzen habitualment, es considera que els remeis homeopàtics no tenen efectes secundaris.
