Què és l'entrenament per hipertròfia?
Hipertròfia l'entrenament és l'entrenament amb l'objectiu d'augmentar el volum dels músculs. En humans, aquest augment no es pot aconseguir augmentant el nombre de cèl·lules (hiperplàsia), sinó només augmentant la mida de les cèl·lules individuals (hipertròfia).
Què causa la hipertròfia del múscul?
Com altres cèl·lules, les cèl·lules musculars necessiten un incentiu per créixer. Aquest pot ser un missatger del creixement (per exemple testosterona) o augment de l’estrès. Hi ha dues maneres en què entrenament muscular hipertròfia: per una banda, es consumeix més energia per un alt estrès de la que pot subministrar el metabolisme de la cèl·lula.
Hi ha una manca d’energia i un augment dels productes metabòlics que es formen sota estrès, com ara lactat. Aquestes substàncies activen una via de senyalització que amplia principalment els elements responsables del subministrament d'energia i permet a la cèl·lula cremar més oxigen. Això augmenta sobretot resistència rendiment dels músculs, en lloc de la màxima força i secció muscular.
L’estrès mecànic directe juga un paper més important en l’augment de la secció muscular. Les fibres musculars estan connectades entre elles mitjançant elements adhesius per evitar que el múscul es trenqui. Si aquests elements adhesius estan greument estressats o fins i tot lesionats (microtrauma), es desencadena una via de senyalització que condueix a un augment de la producció de proteïnes.
En aquest procés, cèl·lules addicionals (cèl·lules satèl·lit) a les rodalies del múscul també s’integren a les fibres musculars per permetre una producció més alta de proteïnes. El principi de l’entrenament de la hipertròfia es basa en l’explotació d’aquests mecanismes. En primer lloc, s’estableix un estímul d’entrenament que supera la capacitat de càrrega dels músculs.
Això condueix a la degeneració, és a dir, a una lesió dels músculs, seguida de la regeneració, en la qual es reparen les estructures lesionades. L’estímul mecànic condueix a la supercompensació. En aquesta fase, un estímul de formació pot reiniciar el procés.
Hipertròfia de la pròstata
El pròstata glàndula (glàndula prostàtica) de l 'home és una glàndula per sota de la bufeta que produeix alguns dels esperma fluid. No només els conductes deferents travessen el canal pròstata glàndula, però també la part inicial del uretra. La pròstata la glàndula també es troba en una càpsula estreta.
Si augmenta la mida de l 'òrgan, el uretra es comprimeix i la micció es fa més difícil. L'augment de mida de la pròstata es produeix en gairebé tots els homes a una edat avançada. Les cèl·lules de la pròstata es fan més grans (hipertròfia) i més nombroses (hiperplàsia).
Normalment, l’augment de mida de la pròstata es coneix com hiperplàsia benigna de pròstata (benigna significa que les cèl·lules no són perilloses, en contrast amb la pròstata càncer). Els símptomes de la hipertròfia de la pròstata són l’aparició retardada de la micció, debilitament del flux urinari, residual ganes d’orinar i ganes constants d’orinar sense poder orinar correctament. En fases avançades, buidatge incomplet del bufeta es produeix amb risc d’inflamació i fins i tot posterior retenció urinària als ronyons, cosa que pot provocar ronyó danys i insuficiència renal.
() La hipertròfia prostàtica es pot tractar amb dos grups diferents de fàrmacs. Els bloquejadors de receptors alfa com la tamsulosina relaxen l’interior bufeta esfínter i millorar els símptomes. Els inhibidors de la 5α reductasa com el finasterida eviten l’hormona testosterona de processar-se, debilitant així l’estímul de creixement que l’hormona exerceix sobre la pròstata.
En fases avançades, la pròstata pot reduir-se de mida uretra, ja sigui mecànicament o mitjançant làser. Un altre possible procediment terapèutic és la retirada quirúrgica de la pròstata. Feu clic aquí per obtenir l'article Teràpia de engrandiment de la pròstata.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
