Estrès oxidatiu i estrés nitrosatiu

Radicals lliures (sinònims: radicals lliures; radicals lliures; radicals lliures (malaltia); radicals lliures (oxidatius) estrès); Estrès oxidatiu (radicals lliures); ICD-10-GM E88.9: el trastorn metabòlic, no especificat) són àtoms reactius o molècules amb almenys un electró sense parell a l’orbital exterior. Són molt reactius, molt agressius, químics oxigen molècules o compostos orgànics. Principals espècies reactives lliures 02 (ROS) [estrès oxidatiu] i espècies N (RNS) [nitrostress; estrès nitrosatiu] són:

  • Anió superòxid (O2-.)
  • Radical hidroxil (OH)
  • Radical d’òxid nítric (NO-)
  • Anió peroxinitrita (ONOO-)

Com a intermediaris del metabolisme, els radicals lliures es produeixen constantment a totes les cèl·lules del cos humà. El oxigen els compostos amb electrons no aparellats desitgen arrabassar electrons d’un altre àtom o molècula. Reaccionen amb aquests i formen nous radicals, que al seu torn també arrencen electrons d'altres substàncies, i en una reacció en cadena hi ha un augment constant del nombre de radicals al cos. Com a resultat d’aquesta reacció en cadena, oxidativa o nitrosativa estrès es produeix quan el cel·lular antioxidant la defensa (antioxidants) és massa baixa per compensar el reactiu oxigen radicals o òxid nítric radicals.

Els antioxidants contraresten els oxidants. Són agents reductors (= substàncies reductores), és a dir, cancel·len l’efecte dels oxidants i, per tant, els fan inofensius.