Inhibidors de l'ECA | Hipercalèmia

Inhibidors de l'ECA

Inhibidors de l'ECA s’utilitzen principalment en la teràpia de la hipertensió arterial, és a dir, augmentada sang pressió. Una conseqüència es basa en la inhibició del sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS), que provoca l'alliberament de menys aldosterona. En menys del 10% dels casos, això provoca un augment del sèrum potassi, és a dir hiperpotassèmia.

Aquest efecte secundari no es produeix en dosis baixes. Els següents factors de risc també augmenten la probabilitat d’excés potassi: preexistent insuficiència renal, cor fracàs i edat avançada. La ingesta paral·lela de medicaments antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) i potassi-escampant diürètics també afavoreix l'aparició de hiperpotassèmia.

Alcalosi

Els canvis en el valor del pH afecten la concentració de potassi. Un valor de pH decreixent, és a dir, àcid (= acidosis) provoca una redistribució dels ions. La concentració de potassi al sèrum augmenta.

En la teràpia de hiperpotassèmia, l'efecte invers s'utilitza per reduir el valor del potassi. L'administració de sodi l’hidrogen carbonat augmenta el valor del pH. Això crea un fitxer alcalosi, que redueix la concentració de potassi al sèrum. Un efecte secundari de la teràpia amb sodi l’hidrogen carbonat és, per tant, el alcalosi augmentant el valor del pH.