Metabolisme
El metabolisme d'un medicament depèn, entre altres coses, de si es pren com a comprimit, injectat a través del vena, aplicat com a ungüent o administrat per inhalació, per exemple. L’esteroide prednisolona, per exemple, que es pren com a tauleta, arriba a la seva concentració màxima en sang al cap de dues hores després d'haver estat absorbida a la estómac i els intestins. A la sang després s'uneix a diversos proteïnes tal com albúmina.
Un cop arriba al fetge, es converteix després en productes hormonalment inactius. Aquests productes inactius s’excreten pels ronyons. És important tenir en compte que la durada de l 'acció de prednisolona, a les 18-36 hores, és considerablement més llarg que la seva detectabilitat al sang.
En casos de greus fetge danys, aquests temps canvien. Si prednisolona s’inhala, la majoria dels seus efectes només se senten als bronquis i no a tot el cos. Això és important pel que fa als efectes secundaris que normalment es produeixen quan es prenen esteroides.
El medicament antiinflamatori no esteroide Diclofenac, pres com a comprimit, sol assolir la concentració més alta a la sang al cap de dues hores. S’absorbeix principalment per l’intestí. Després del pas intestinal, una gran part del diclofenac està inactivat al fetge, que es coneix com l’anomenat primer efecte de pas.
Aproximadament el 30% del principi actiu s’excreta pels intestins i les femtes i al voltant del 70% pels ronyons. Si Diclofenac s’injecta al múscul, aconsegueix la concentració més alta a la sang al cap d’uns 15 minuts. Quan s’administra com a supositori, la concentració més alta s’assoleix al cap de mitja hora.
No es coneix cap metabolisme especial sobre el medicament antiinflamatori a base d’herbes Àrnica. Això no s'aplica, però, a tots els vegetals inhibidors de la inflamació, però és diferent amb cada material de contingut vegetal.
