Menta no es va produir originalment en estat salvatge, la planta és un encreuament entre diferents espècies de menta. Avui, menta pebre es distribueix principalment a Amèrica del Nord i Europa. El medicament s’obté exclusivament de cultius de propagació vegetativa, principalment dels EUA, Espanya, Bulgària, Turingia i Baviera.
Menta: ús en fitoteràpia.
In medicina herbari, d'una banda, el fresc o sec menta pebre fulles (Menthae piperitae folium) i, d’altra banda, s’utilitza l’oli essencial (Menthae piperitae aetheroleum) obtingut per destil·lació al vapor de les parts aèries florides.
Característiques de la menta
La menta, molt utilitzada avui en dia, és un híbrid de diverses espècies de menta. La planta normalment sense pèl pot créixer fins a 90 cm d’alçada. Les tiges solen ser de color vermellós a porpra i les flors de color vermell pàl·lid a morat es troben en inflorescències terminals allargades.
Quan es freguen les fulles oposades entre els dits, tenen una mentol fragància. Una de les espècies de menta, la menta de llimona, s’utilitza habitualment com a aromatitzant a la indústria del perfum.
Les fulles com a medicament
El fàrmac està format per fulles fines i molt fràgils en forma d’ou que fan entre 3 i 9 cm de llarg. Les venes de les fulles són pinatífides i sovint presenten matisos porpres. Sota una lupa, les escates glandulars també es poden veure com a punts grocs.
Com fa olor i gust a la menta.
La menta pipera desprèn un aspecte molt intens i característic mentol olor. El sabor de fulles de menta és picant i molt aromàtic. Les fulles tenen un efecte de refredament sobre les membranes mucoses i pell.
Degut a la seva intensitat olor i sabor, la menta és una planta popular a la indústria alimentària, que la fa servir, per exemple, per aromatitzar xiclet o caramels.
