definició
El nervi trigemin és un dels més importants els nervis al cos humà. Es compta entre els anomenats cervell els nervis. Aquests es caracteritzen pel fet que tots s’originen directament a partir del cervell tija.
La tasca principal del nervi trigemin és, a més del subministrament nerviós (innervació) dels músculs masticatoris, sobretot la percepció de sensacions a la regió facial (sensibilitat). Aquestes funcions es poden perdre a causa de la paràlisi (parèsia) del nervi, com pot ser el cas de la parèsia trigeminal. Les causes d’aquest fracàs funcional poden ser molt diferents.
Causes
Hi ha diverses causes que poden conduir a la paràlisi del nervi trigemin. Aquests inclouen inflamació, augment de massa o pressió a la cervell, i lesions al nervi com a conseqüència d'un accident. En aquest context, s’ha de distingir entre una lesió central i una perifèrica.
Segons la ubicació de la lesió, es produeixen diferents fallades. Atès que el nervi trigemin es compta entre els cranials els nervis, té el seu origen a la tija cerebral. Aquí s’origina a partir dels anomenats nuclis del nervi cranial, que són els responsables de les diverses funcions del nervi, com ara la sensibilitat o les funcions motores.
Si un d'aquests nuclis falla a causa d'una lesió o perquè està desplaçat, per exemple per un tumor, es poden produir falles específiques. Això pot provocar una pèrdua de sensibilitat a la cara sense que es restringeixi el moviment dels músculs masticatoris. Les lesions perifèriques del nervi trigemin i les seves branques són, però, molt més freqüents.
És important saber que el nervi es divideix en tres branques principals. Aquestes branques nervioses es poden lesionar més ràpidament en un accident i després causar una alteració de la sensibilitat només en una determinada zona de la cara. Una altra causa que pot conduir a la parèsia del trigemin és el trigemin neurinoma, un tumor benigne de la funda nerviosa.
Diagnòstic
Atès que la paràlisi del nervi trigemin provoca dèficits molt específics de sensibilitat facial i funció motora, el diagnòstic és relativament fàcil. Els pacients solen comunicar inicialment dèficits de sensibilitat facial, que és el motiu de la presentació al metge. Ara primer cal distingir si hi ha una lesió central del nervi a la zona del tronc del cervell o si només les branques nervioses individuals mostren una pèrdua de funció.
Amb aquesta finalitat, el metge comprova la sensibilitat de tota la cara i la funció dels músculs masticatoris. Si només es veu afectada una branca del nervi, per exemple, la pèrdua de sensibilitat només es produeix a la zona del front o mandíbula inferior. D’altra banda, si hi ha una lesió central al nervi o als seus nuclis, el patró de fallades és diferent del d’una lesió perifèrica.
La pèrdua de sensibilitat segueix les anomenades línies de Sölder. Com a regla general, també s’ha de fer una ressonància magnètica (RM) per descartar lesions o causes addicionals. També és important diferenciar entre aquest i el trigemin neuràlgia, que es pot determinar en funció dels símptomes.
