Interaccions: quins medicaments anul·len l’eficàcia de la píndola?
Es poden produir interaccions quan es prenen dos medicaments. Hi ha medicaments que poden influir en l’eficàcia de la minipíndola i pot cancel·lar la protecció anticonceptiva. Si un metge li prescriu un medicament, és essencial assenyalar-ho anticonceptius hormonals s’ha de prendre.
L'efecte de la minipíndola es pot veure afectat pels següents medicaments: medicaments antiepilèptics com les hidantoïnes, els barbitúrics, la primidona, l’oxcarbazepina, el topiramat, el felbamat i altres medicaments que s’utilitzen per tractar epilèpsia, medicaments que s’utilitzen per tractar tuberculosi com la rifampicina. Altres antibiòtics també pot influir en l'eficàcia de la píndola, per exemple, els preparats que pertorben el flora intestinal en pacients. Això és especialment cert per a penicil·lina, tetraciclines, cefalosporines o cloramfenicol.
A més de antibiòtics, un gran nombre d'antivirals afecten l'eficàcia de la minipíndola, inclosos el ritanovir, la rifabutina, l'efavirenz, la nevirapina i el nelfinavir. La griseofulvina, un antimicòtic contra les infeccions per fongs, també és un dels fàrmacs que preocupa. El medicina herbari Herba de Sant Joan, que de vegades s’utilitza per a lleus a moderats depressió, també redueix l’efectivitat de la píndola mitjançant un desglossament accelerat.
El carbó actiu també pot reduir l’absorció de la substància activa i, per tant, la protecció anticonceptiu. Si cal prendre antibiòtics, s’ha d’informar el metge prescriptor sobre l’hormonal anticoncepció. Pot fer recomanacions addicionals.
En alguns casos, l'eficàcia de la píndola es redueix amb els antibiòtics, això és especialment cert amb la rifampicina en el tractament de la tuberculosi. Una varietat d’altres antibiòtics també poden reduir l’eficàcia de la minipíndola. En influir en flora intestinal, el principi actiu de la minipíndola pot no absorbir-se completament i pot no assolir la concentració necessària en sang per proporcionar una protecció anticonceptiva completa. La protecció anticonceptiva es pot veure afectada, especialment en el cas de vòmits o diarrea. Els usuaris haurien d’utilitzar mètodes de barrera addicionals per motius de seguretat.
Consum durant l’embaràs i la lactància
La minipíldora és el mètode escollit per a les mares que donen el pit després de mètodes anticonceptius no hormonals. Prendre la minipíndola no afecta la producció de llet. A més, la proporció del principi actiu que es transfereix al nadó mitjançant la llet materna és comparativament baix.
Fins ara no hi ha evidències que el creixement o desenvolupament del nen que estigui alletat estigui deteriorat. Si està embarassada o sospita que està embarassada, no ha de prendre la minipíndola ni deixar de prendre-la. Si anticonceptius hormonals es prenen contínuament durant embaràs, no es pot descartar completament que es puguin produir malformacions en el fill no nascut.
Si voleu fer servir anticoncepció mentre es dóna el pit, en general s’ha d’utilitzar mètodes no hormonals. Per a dones que encara volen utilitzar hormones anticoncepció, la minipíndola és el mètode escollit quan es dóna el pit. A diferència de les preparacions combinades, la preparació no afecta la producció de llet: una petita quantitat d’ingredient actiu arriba al lactant la llet materna.
Haureu de començar a prendre la pastilla mínima abans de les sis setmanes posteriors al part. Fins ara, no hi ha evidències que la presa de la minipíndola en mares lactants tingui cap efecte sobre el creixement i el desenvolupament del lactant. Les dones que donen el pit han de discutir les possibilitats d’anticoncepció amb el seu metge.
