Neurinoma

Sinònim

Schwannoma, Neurilemmoma, Tumor benigne de la capa de nervi perifèric (BPNST) Anglès: neurinoma

introducció

El neurinoma és un tumor benigne de creixement lent, que sol estar envoltat per una càpsula de teixit connectiu i creix el desplaçament, sense infiltrar-se en el teixit circumdant. Es deriva de les anomenades cèl·lules Schwann del perifèric sistema nerviós i es desenvolupa a la zona cranial els nervis i nervis perifèrics.

Epidemiologia

6-7% de tots cervell els tumors són neurinomes, els neurinomes espinals són els tumors espinals més freqüents amb un 25%. Neuroma acústic és el neurinoma més freqüent, aproximadament el 80% de tots els tumors de angle de pont cerebel·lar són neuromes acústics. Al voltant del 10% dels pacients amb neurofibromatosi tipus 2 obtenir un neurinoma, la freqüència de la neurofibromatosi tipus 2 és 1:50 000. L'edat de la malaltia és d'entre 30 i 50 anys, les dones es veuen afectades una mica més sovint que els homes.

Causes

Generalment es desconeix la causa d’un neurinoma. La causa més comuna coneguda és neurofibromatosi tipus 2, molt poques vegades també neurofibromatosi tipus 1. Neurofibromatosi tipus 2 és causada per una mutació d’un gen del cromosoma 22, l’anomenada mutació NF-2, que s’hereta de forma dominant.

La seva freqüència és 1:50 000. Neurofibromatosi tipus 1 (NF-1) es caracteritza per un defecte del cromosoma 17. Representa el 90% de totes les neurofibromatoses i també és una malaltia hereditària dominant amb una freqüència d’1: 2000-3000. Es deriva de les cèl·lules de Schwann del perifèric sistema nerviós.

Canals

Un neurinoma és un tumor encapsulat teixit connectiu amb una superfície de tall brillant i groguenca. Les cèl·lules tumorals són allargades i primes, els seus nuclis s’uneixen junts en una formació de fileres (posició de palissada). Microscòpicament es poden distingir dos tipus de patrons de teixits:

  • Antoni-A-Formació: cèl·lules fibroses i allargades amb nuclis estrets en forma de cigars que formen trens, vòrtexs i files nuclears paral·leles.
  • Formació Antoni-B: baixa en fibra, semblant a la xarxa, amb canvis de teixit sovint alterats, com ara els dipòsits de greix. L’activitat de divisió cel·lular és molt baixa.