Cianosi: prova i diagnòstic

Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.

  • Anàlisi de gasos sanguinis (ABG); arterial si hi ha centralització; en cas contrari, mostreig de sang del lòbul de l’orella Resultats:
    • central cianosi: disminució de la pressió arterial parcial de oxigen (PaO2; segons l'edat, 78-95 mmHg) [= hipòxia arterial].
    • Perifèric cianosi: pressió parcial arterial normal de oxigen (PaO2).
    • Hemiglobina cianosi*: cianosi central amb pressió arterial parcial normal de oxigen (PaO2); la saturació d’oxigen arterial (SaO2) mesurada per oxímetre de pols és baixa.
  • Petit recompte de sang (Hb, hematòcrit; Ery).

Paràmetres de laboratori de 2n ordre - segons els resultats de la història, examen físic i els paràmetres de laboratori obligatoris - per a una aclariment diagnòstic diferencial.

  • D-dímers - per a sospitosos trombosi o pulmonar embòlia.
  • * CO-hemoglobina (sinònims: CO-Hb, carboxihemoglobina, carboni hemoglobina de monòxid) (in heparina o EDTA sang) - si se sospita una intoxicació per CO.
  • * Methemoglobina (Met-Hb; in heparina o EDTA sang) - si se sospita de methemoglobinèmia.
  • Determinació de la sulfhemoglobina per espectroscòpia - si se sospita de sulfhemoglobinèmia.
  • Petit recompte de sang
  • Paràmetres inflamatoris - CRP (proteïna C-reactiva) o ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits).
  • Dejuni glucosa (dejuni sang glucosa).
  • Paràmetres de la tiroide - TSH
  • Fetge paràmetres - alanina aminotransferasa (ALT, GPT), aspartat aminotransferasa (AST, GOT), glutamat deshidrogenasa (GLDH) i gamma-glutamil transferasa (gamma-GT, GGT).
  • Paràmetres renals - urea, creatinina.
  • Paràmetres de coagulació: PTT, ràpid
  • Hemocultius, frotis dels desguassos, etc.