Quists ovàrics (quists ovàrics) i altres tumors ovàrics benignes (tumors ovàrics) són diversos. Això es reflecteix en les diferents classificacions ICD-10-GM:
- ICD-10-GM D27: neoplàsia benigna de l’ovari (ovari) per exemple:
- Adenofibroma
- Adenoma testicular
- Tumor benigne de Brenner
- Tumor benigne de cèl·lules de Sertoli-Leydig (arrhenoblastoma).
- Quist dermoide (síndrome de Demons-Meigs).
- Quist ovàric
- Funcional ("sorgeix com a part del cicle femení", és a dir, condicionada per la funció ovàrica).
- Neoplàstic (“de nova formació”).
- ICD-10-GM D39.1: Neoplàsia de comportament incert o desconegut: ovari.
- ICD-10-GM E 28.-: Disfunció ovàrica
- ICD-10-GM E28.0: disfunció ovàrica: excés d’estrògens.
- ICD-10-GM E28.1: disfunció ovàrica: excés d’andrògens.
- ICD-10-GM E28.2: Síndrome d’ovari poliquístic (Síndrome de PCO, poliquístic ovaris, síndrome de l’ovari poliquístic, síndrome de Stein-Leventhal, síndrome de l’ovari poliquístic, síndrome de l’ovari poliquístic, síndrome de l’ovari esclerocístic): complex de símptomes caracteritzat per una disfunció hormonal dels ovaris.
- ICD-10-GM E28.8: Altres disfuncions ovàriques, incl .: Síndrome d’hiperestimulació ovàrica (OHSS).
- ICD-10-GM N 80.1: La endometriosi de l'ovari (xocolata quist, quist del te).
- ICD-10-GM N 83.-: Malalties no inflamatòries de l'ovari, la tuba uterina i el lligament llatí úter.
- ICD-10-GM N83.0: Quist fol·licular de l'ovari.
- ICD-10-GM N83.1: quist del cos luti
- Quist hemorràgic de la luteïna
- Quist de luteïna teca granulosa
- ICD-10-GM N83.2: Altres i sense especificar quists ovàrics.
- ICD-10-GM N98.1: hiperestimulació ovàrica, incl .: associada a induïda ovulació (síndrome d’hiperestimulació ovàrica (OHSS)).
- ICD-10-GM Q50.1: Disontogenètica quist ovàric, quist ovari congènit, quist ovàric en desenvolupament.
Quists ovàrics i altres tumors ovàrics benignes es desenvolupen a partir dels quatre diferents tipus de teixits de l'ovari (superfície epiteli, cèl·lules germinals = oòcits, el teixit de la línia germinal productora d'hormones, estroma). A partir d’aquests es poden desenvolupar diversos tumors. Es poden presentar a qualsevol edat, durant embaràs, fins i tot intrauterí ("dins del úter“). D’ells, els més freqüents són els tumors epitelials (60-70%). Pic de freqüència: l’ocurrència màxima de canvis ovaris benignes (benignes) es produeix en el període sexualment madur, amb pics de freqüència poc després de la pubertat i durant menopausa. La prevalença (incidència de la malaltia) no es coneix pel gran nombre de neoplàsies diferents:
- Per manca d'estudis sistemàtics,
- Freqüent absència de símptomes,
- Com que moltes troballes no es palpen durant els exàmens de rutina a causa de la baixa volum o condicions d'examen desfavorables (per exemple, obesitat, tensió defensiva),
- perquè sonografia vaginal (ultrasò l’examen mitjançant un transductor a través de la vagina) no forma part del diagnòstic de rutina.
Es va informar que la prevalença de quists> 3 cm és aproximadament del 7% de la premenopausa (abans menopausa) i aproximadament un 3% postmenopàusica (després de la menopausa) en dones asimptomàtiques (“sense símptomes evidents”). Curs i pronòstic: el curs és variable. Els tumors sòlids persisteixen i requereixen extirpació quirúrgica independentment de la presentació clínica i la simptomatologia; alguns poden degenerar malignament. Els tumors quístics, segons el seu tipus, poden regressar espontàniament, persistir, augmentar de mida o esdevenir malignes (malignes). Si és necessària la intervenció terapèutica i quan depèn del quadre clínic, especialment dels símptomes, el comportament (creixement o regressió) i el ultrasò imatge. El procediment per a quists complicats i complicats també depèn de si la dona és abans o després de l’aparició de menopausa (vegeu “Quirúrgic teràpia“). El risc de quists malignes i càncer d'ovari augmenta després de la menopausa. Recurrències (recurrència): mentre que els canvis quístics es repeteixen amb freqüència, aquesta és l'excepció per als tumors sòlids. Es desconeix la taxa de recurrència a causa de la manca d’estudis vàlids.
