resum
osteoporosi pot ser promogut per diversos factors, com ara vitamina D i calci deficiència, poc exercici, obesitat, malaltia òssia o factors hereditaris. Després del diagnòstic és important millorar el calci i vitamina D a la llar i reduir els factors nocius. L’esport i l’exercici físic ajuden a nodrir el ossos i assegureu-vos que els músculs estan ben desenvolupats per tal d’evitar canvis d’estàtica.
L'entrenament fisioterapèutic és molt important en el futur osteoporosi per evitar un típic geperut a causa de canvis a la columna vertebral. Així mateix, entrenament de caiguda, m. H. s’ha de fer amb estores gruixudes o amb coordinació, equilibrar i entrenament de reaccions per fer el pacient més segur en la vida quotidiana. La integració en un grup i molta educació sobre la malaltia també és important per trobar una vida quotidiana normal i no sentir-se sol a través de la teràpia de grup.
Totes les opcions de teràpia ho asseguren osteoporosi no s’atura, sinó que s’alenteix. La massa òssia màxima es forma entre el 20 i el 30è any de vida i ja a partir del 40è any de vida es pot observar una reducció de la massa òssia. El teixit ossi està controlat al llarg de la vida del pacient per l’acumulació i degradació d’osteoblasts (acumulació) i osteoclasts (degradació).
És important per al metabolisme calci-vitamina D domèstic i especialment per a les dones l’hormona estradiol. Fins al començament de la menopausa, hi ha, per tant, una acumulació i desglossament regulars de ossos, que es redueix mitjançant la reducció de l'hormona a l'inici de la menopausa. L’osteoporosi es divideix en osteoporosi primària i secundària.
L’osteoporosi primària inclou el tipus 1 = osteoporosi postclimàtica i el tipus 2 = osteoporosi relacionada amb l’edat. En l’osteoporosi de tipus 1, els osteoclasts s’activen cada vegada més, cosa que afecta principalment una determinada zona de l’os (trabècula horitzontal) i pot provocar una aparició espontània fractura. En l’osteoporosi tipus 2 s’observa una reducció de l’activitat dels osteoblasts, és a dir, l’acumulació ja no es pot produir.
En l’osteoporosi secundària, són els factors que també representen factors de risc per a l’osteoporosi: disposició genètica, altres malalties òssies, malalties intestinals cròniques amb medicació permanent adequada, trastorn de la tiroide, trastorns de l'alimentació i altres medicaments. Per diagnosticar l’osteoporosi amb certesa, a densitat òssia es mesura per descartar altres malalties, com ara metàstasi.
