Símptomes
El quadre clínic del reactiu artritis sol aparèixer de dues a sis setmanes després de la infecció. Artritis com a inflamació de la articulacions es localitza principalment a les cames (genoll i turmell articulacions), amb menys freqüència a dit i dit del peu articulacions. En la majoria dels casos, reactius artritis presenta una imatge asimètrica, és a dir
les mateixes juntes a banda i banda no es veuen afectades en paral·lel, per exemple, només una articulació del genoll. Sovint només s’afecta una articulació (monartritis). La inflamació es manifesta en forma de dolor, inflor, enrogiment, sobreescalfament i mobilitat reduïda.
La rigidesa de les articulacions es produeix principalment al matí i després s’anomena rigidesa matinal. En alguns casos, les queixes inespecífiques poden acompanyar la imatge de l’artritis, com ara febre, fatiga i sensació general de malaltia. A més, inflamació dels accessoris del tendó o de les fundes del tendó (entesopatia, tendovaginitis), inflamació de l’articulació sacroilíaca (sacroiliitis) o implicació de òrgans interns (cor, ronyó) també es pot produir. En el 30% dels pacients que pateixen artritis reactiva, hi ha altres símptomes que es formen junts Síndrome de ReiterAixò inclou: Si existeixen els tres primers símptomes, es parla una tríada del genet, si s’afegeix la dermatosi, s’anomena tetrade del genet.
- L'artritis reactiva
- Uretritis = inflamació de la uretra
- Conjuntivitis Iritis = conjuntivitis Regenbogenhautentzündung (a l'ull)
- Dermatosi de Reiter = canvis cutanis a la mucosa genital (balanitis circinata), a les palmes de les mans i a la planta dels peus (queratoma blennorrhagicum) o a tot el cos (semblant a les psorias), aftes de la mucosa oral
Diagnòstic
Artritis reactiva primer es diagnostica prenent la del pacient historial mèdic i símptomes clínics. Això es complementa amb el laboratori, que inclou valors d’inflamació (CRP, BSG) i HLA-B27. A més, si artritis reactiva se sospita, es pot intentar detectar la infecció inicial mitjançant PCR (reacció en cadena de la polimerasa), cultiu (cultiu del patogen) o serologia (detecció d’anticossos), tot i que normalment es cura quan es fa el diagnòstic i per tant, ja no es pot obtenir un resultat positiu. Es poden excloure altres causes mitjançant procediments d'imatge (Radiografia, TC, MRT, ultrasò).
