Espondilosi
En sentit estricte, el terme espondilosi és un terme col·lectiu que resumeix una sèrie de canvis ossis a la columna vertebral, que són irregularitats, com ara extensions òssies, protuberàncies o dentadures, que són particularment fàcils de detectar en un Radiografia o tomografia per ordinador de la columna vertebral. Malalties molt diferents poden conduir al diagnòstic d’espondilosi. Són exemples freqüents artrosi de la columna vertebral, canvis degeneratius en els discos intervertebrals o malalties sistèmiques inflamatòries cròniques com espondilitis anquilosant (espondilitis anquilosant).
Síndrome de Facet L’espondilosi sol anar acompanyada de queixes, especialment de l’esquena dolor. No és inusual per a dolor per irradiar als braços o a les cames. Els canvis afecten especialment la columna cervical i lumbar. El focus de la teràpia per a l’espondilosi és dolor teràpia basada en fàrmacs com ibuprofèn or diclofenac. Sovint, la fisioteràpia intensiva pot ajudar a pal·liar els símptomes a llarg termini.
Artrosi facetària
Es parla de faceta artrosi quan és cert articulacions de la columna vertebral estan afectats per una malaltia degenerativa. La faceta articulacions, també conegudes com a articulacions intervertebrals, són la connexió dels processos articulars entre dues vèrtebres adjacents. Entre altres coses, la faceta articulacions assegureu una mobilitat lliure i flexible de la columna vertebral.
Si es produeix una degeneració d’aquestes articulacions al llarg de la vida, mal d'esquena és el focus de les queixes. Amb l'ajut d'un Radiografia o tomografia per ordinador, artrosi es pot detectar i diagnosticar. És una malaltia freqüent que afecta principalment a persones grans.
Els factors de risc poden incloure una postura deficient, un esforç excessiu a llarg termini i excés de pes. La teràpia d'una artrosi facetària es basa principalment en la ingesta de medicaments per reduir el dolor i la fisioteràpia intensiva. La fisioteràpia pot acumular els músculs de l’esquena i, per tant, alleujar la columna vertebral.
Malalties de la columna vertebral a la infància
A més de la recollida del pacient historial mèdic (anamnesi) i una cura examen físic, els procediments d'imatge tenen una importància especial en el diagnòstic de malaltia de la columna vertebral. Mitjançant els diferents procediments diagnòstics, es vol i es pot obtenir informació extensa sobre les mesures terapèutiques a adoptar. En principi, les radiografies de la columna vertebral es poden descriure com a diagnòstic bàsic per imatge.
Les radiografies proporcionen al metge tractant una visió de la postura de la columna vertebral. A més, els canvis ossis (calci reducció de sal, curvatura espinal, vertebral fractura, artrosi articular vertebral, cos vertebral adjunts) i es pot detectar la degeneració del disc. Un diagnòstic d'imatges seccionals (TC i ressonància magnètica, amb o sense mitjà de contrast) també permet assignar el dolor a un segment específic de nervi o columna vertebral.
Amb l'ajut d'un examen CT (tomografia computada), es poden respondre preguntes més detallades sobre l'estructura òssia en particular (per exemple, canal espinal estenosi, cos vertebral fractura). La ressonància magnètica (RM), en canvi, és encara més valuosa en el diagnòstic de la columna vertebral. A més de les estructures òssies, és molt millor que la TC i també mostra les estructures dels teixits tous (discos intervertebrals, arrels nervioses, lligaments).
Totes les malalties esmentades es poden detectar amb ressonància magnètica i assignar-les a una secció específica de la columna vertebral. En el cas que cos vertebral les fractures com a malaltia de la columna vertebral, és possible distingir entre fractures fresques i antigues amb l'ajut de la ressonància magnètica de la regió respectiva (per exemple, ressonància magnètica de la columna lumbar), que pot tenir conseqüències terapèutiques immediates (vegeu cifoplàstia). Mielografia descriu un examen en què al pacient se li injecta un mitjà de contrast al sac dural.
El sac dural envolta el medul · la espinal i, a la zona de la columna lumbar inferior, es troba la zona que envolta l'inici d'un nervi abans que surti del canal espinal. Mitjançant la barreja de fluid nerviós i mitjà de contrast, es fan preguntes específiques sobre el medul · la espinal es pot respondre. Després d'injectar el medi de contrast, normalment es prenen imatges funcionals de la columna vertebral (en flexió i extensió) per detectar la pressió nerviosa en una posició funcional.
Alhora, malalties de la columna vertebral solen seguir-se un examen CT, que és més significatiu per a certes preguntes a causa del mitjà de contrast aplicat. Per tal d’excloure dany als nervis o per determinar el grau de dany nerviós, s’han de realitzar exàmens ampliats en cas de malaltia de la columna vertebral. Això es pot fer mitjançant un examen neurològic i la recopilació de paràmetres neurofisiològics (per exemple, velocitat de conducció nerviosa). 2. cossos vertebrals cervicals 3. cossos vertebrals cervicals 4. cossos vertebrals cervicals 5. cossos vertebrals cervicals 6. cossos vertebrals cervicals 7. cossos vertebrals cervicals 8. hèrnia discal de la columna cervical 9. medul·la espinal
Tots els articles d'aquesta sèrie:
