Símptomes
Des de traqueal càncer no sol ser un tumor primari, però ja es produeix com a propagació; els símptomes solen aparèixer en fases tumorals avançades. Això sovint significa que el fitxer càncer no es diagnostica fins més tard. Els símptomes es poden produir particularment quan el teixit degeneratiu creix a la tràquea des dels òrgans veïns circumdants.
Aquests inclouen tumors malignes de la laringe, càncer de la part inferior de la gola, càncer d’esòfag i càncer de tiroide. Els símptomes clínics del pacient poden ser múltiples. Normalment, la tos és més freqüent i es torna crònica, és a dir, més de 6 mesos.
També es pot intercalar amb sang i es poden produir amb consistència i característiques variables. Molts pacients informen d'una dificultat creixent en respiració fins a falta d’alè i / o sons xiuladors clarament audibles. Això es coneix com a dispnea, que pot ser causada per l’estrenyiment de les vies respiratòries.
Depenent de la mida i la ubicació del tumor, també es poden produir alteracions en la formació de la veu o la deglució, ja que el tumor travessa els límits dels òrgans del costat de la tràquea i afecta significativament la funció de la glotis o l’esòfag. D'acord amb, ronquera també es pot produir. A més d’aquests símptomes relacionats amb els òrgans, que són causats directament pel tumor, també es poden produir els símptomes característics del càncer.
En general, el terme simptomatologia B inclou la pèrdua de pes, febre i fatiga. Els pacients solen patir pèrdua de gana i nàusea així com una reducció progressiva del rendiment. A més, canvis de pell com ara picor també es pot produir. Per últim, però no menys important, la persona afectada està immunodeprimida i pot emmalaltir més ràpidament amb infeccions secundàries. A causa de l’àmplia gamma de símptomes que poden aparèixer, en la majoria dels casos la general condició és pobre.
Teràpia
El tractament d’una malaltia del càncer és sovint extens i interdisciplinari. Això significa que metges de diferents especialitats com medicina interna, cirurgia, especialistes en càncer (oncologia) i també psicoterapeutes i infermeres formen un equip per proporcionar una atenció òptima. Es consulten sobre les millors opcions per al pacient.
La teràpia depèn de la mida i el tipus de tumor i també s’ha d’adaptar individualment a la fase ja avançada de la malaltia. Segons el tipus de cèl·lula, el teixit degenerat respon de manera diferent a la radiació i / o quimioteràpia. Com que en la majoria dels casos ja s’ha produït metàstasi, posteriorment s’ha fet una extirpació quirúrgica quimioteràpia només és adequat en casos rars. En aquests casos, el cures pal · liatives del pacient és el focus principal.
L’objectiu és alleujar el pacient dolor i mantenir o millorar la qualitat de vida tant com sigui possible. És particularment important en el cas de càncer traqueal mantenir les vies respiratòries obertes perquè el pacient no arribi a una situació d’alè. Per assegurar-ho, es pot reduir la mida del tumor mitjançant un làser.
En casos extrems, a traqueotomia també pot ser necessari. Quimioteràpia pot conduir a l’anomenada síndrome ANE: el tractament comporta efectes secundaris extenuants com pèrdua de gana (anorèxia), nàusea i vòmits. És necessària una teràpia concomitant d’aquests símptomes per proporcionar al pacient una teràpia més còmoda i evitar una interrupció precoç de la quimioteràpia.
Drogues en contra nàusea i una ben adaptada dolor la teràpia és una part essencial del tractament en medicina del càncer (oncologia). A més de la teràpia farmacològica, s’ha d’oferir suport psicoterapèutic al pacient. El curs de la malaltia i el tractament exerceixen una gran quantitat d’estrès i les intervencions pel que fa al processament de la malaltia i l’afrontament de la vida quotidiana poden tenir un efecte positiu en el tractament de la malaltia i, finalment, en el curs posterior. L’objectiu és garantir la qualitat de vida i donar suport i enfortir el pacient en els seus propis recursos.
