Sanejament del germen MRSA
A causa de les resistències, una remediació no sempre és fàcil. Cal distingir entre el tractament d’una infecció simptomàtica amb MRSA i la colonització de la pell o de les mucoses. En el cas d’aquesta colonització, les mesures es limiten principalment a aplicacions externes.
No obstant això, abans de tractar-lo MRSA, s’ha de comprovar la capacitat de sanejar-lo. Per exemple, els catèters o els tubs d'alimentació ja no haurien d'estar disponibles abans de la teràpia farmacològica. Les ferides obertes o les infeccions de la pell també s’han de tractar amb antelació en la mesura del possible per augmentar les possibilitats d’èxit del tractament.
La rehabilitació en si tarda uns 5 a 7 dies. En aquesta fase, s’aplica un ungüent nasal antibiòtic (per exemple, ungüent de Mupirocina) 3 * al dia. Això es complementa amb cures orals i dentals amb un desinfectant homologat per a les membranes mucoses, com l’octenidol.
A més, tot el cos així com el cabell s’ha de rentar cada dia amb una solució de rentat desinfectant, com Octenisan. A més, tots els objectes i superfícies usats també s’han de desinfectar o utilitzar tovalloles immediatament després d’utilitzar-les. Com a comprovació de l'èxit, es pren un hisop 48 hores després del final del sanejament i, després, de nou després de 6 i després de 12 mesos.
Només si tots els frotis són negatius, el MRSA el sanejament ha tingut èxit. Una altra àrea problemàtica és una infecció per SARM simptomàtica, que s’ha de tractar de forma sistèmica amb un antibiòtic. A causa de la resistència de MRSA al grup β-lactàmic que, d’altra banda, s’utilitzava molt sovint antibiòtics, s’han d’utilitzar alguns antibiòtics del grup dels anomenats antibiòtics de reserva.
A continuació, es determina l’antibiòtic que s’ha d’utilitzar mitjançant un antibiograma i es basa en l’experiència clínica. L’antibiograma determina per endavant a quin agent és més sensible la respectiva soca MRSA. Sovint, antibiòtics del grup de glicopèptids (per exemple, vancomicina) o s’utilitzen preparats més nous com linezolid o daptomicina.
Sovint també en combinació amb, per exemple, rifampicina, clindamicina o gentamicina. Abans del tractament real, si és possible, s’han d’eliminar les fonts d’infecció removibles, com ara els catèters. També és important el sanejament addicional de la superfície corporal i les membranes mucoses. Als pacients amb una infecció per SARM se’ls dóna una sala d’aïllament i s’ha de prestar especial atenció a les mesures d’higiene.
