Signes de depressió

General

Depressió pot tenir moltes causes i es manifesta de manera diferent en cada pacient. La gravetat de depressió també varia molt d'un pacient a un altre. Es distingeix entre lleu, moderat i greu depressió. Per reconèixer els signes de depressió, sovint és necessari buscar ajuda als familiars, ja que sovint són els primers a notar que no es tracta d’un simple trastorn de l’estat d’ànim, sinó d’una depressió fulminant que requereix atenció mèdica.

Signes de depressió

Hi ha diversos símptomes o primers signes pels quals es pot reconèixer la depressió. Aquests símptomes són inicialment molt subtils i és difícil per al pacient distingir si pateix depressió o si és un període a curt termini en què el pacient simplement està una mica trist o molest. Tanmateix, si es produeixen certs signes durant un període de temps més llarg, es poden veure com una pauta que permet reconèixer una depressió.

És molt difícil dir en quin moment es considera que una depressió és depressió, i fins i tot els psiquiatres capacitats de vegades tenen dificultats per determinar-la. Per tal de reconèixer una depressió, el pacient ha de tenir cura de si mateix i fer una mirada crítica a si mateix. Un primer signe és la pèrdua de tots els interessos.

Especialment els forasters sovint reconeixen la depressió d’un familiar pel fet que el pacient es retira cada vegada més, anul·la les cites i prefereix passar temps sol a casa. Les trucades també es fan amb menys freqüència i els contactes es trenquen. Sovint, els pacients ni tan sols noten que cada cop es retiren més i renuncien a totes les cites o aficions.

Tanmateix, aquesta retirada i la manca d’interès són un signe important de depressió. A més d'aquesta "timidesa", hi ha molts altres símptomes que apunten a la depressió i faciliten que el pacient i els familiars reconeguin la depressió. La pèrdua de plaer o el gaudi de les relacions sexuals (pèrdua de la libido) i la pèrdua del gaudi de la vida familiar general també són indicadors importants de depressió.

A més d’aquesta pèrdua d’interès (anhedonia), també hi ha una gran tristesa o buit. El pacient no pot arrossegar-se cap a res i, de vegades, comença a plorar sense cap motiu aparent. Altres pacients informen que durant la seva depressió estan completament buits i emocionalment freds i no poden permetre ni percebre cap emoció.

Aquest buit interior o tristesa interior també és un símptoma principal. A més, els pacients dormen molt sovint, però en altres casos el pacient també pot tenir trastorns del son. Tots dos símptomes poden indicar depressió, per la qual cosa la majoria dels pacients passen molt de temps al llit i no tenen cap empenta per deixar-la de nou.

Per tal de reconèixer una depressió, també és important prestar atenció a la rutina diària del pacient. En la majoria dels casos, això és molt pertorbat per l’enorme quantitat de temps de son i els pacients perden el ritme dia-nit. A més, sovint hi ha una gran pèrdua de pes, ja que els pacients obliden menjar o simplement no aconsegueixen anar al supermercat a comprar alguna cosa per menjar.

Aquesta sensació d'apatiment és un símptoma important que pot indicar depressió i serveix de senyal clar per al pacient o familiars. També és important reconèixer una depressió és veure fins a quin punt el pacient pot concentrar-se i fins a quin punt encara està atent a les altres persones o al medi ambient. Sovint, el pacient ja no té autoconfiança ni autoestima.

A més, sovint hi ha un sentiment de culpabilitat, que pot relacionar-se amb una gran varietat de situacions o moments i sovint no és gens racional. Tot i això, això pot suposar una pesada càrrega per al pacient i fer-lo sentir completament inútil. Tanmateix, molt més típic és el senyal que els pacients veuen tot el futur només com a negatiu i no poden imaginar que els bons moments tornin al pacient.

Aquest pessimisme és un signe típic de depressió. En el pitjor dels casos, això pot conduir fins a pensaments suïcides. Aquests pensaments suïcides són l’últim signe d’alerta d’una depressió i requereixen ajuda i mesures psicoterapèutiques immediates i urgents.