Ictiosi: prova i diagnòstic

El diagnòstic de ictiosi normalment es fa sobre la base de examen físic troballes. Els següents procediments de diagnòstic de laboratori estan disponibles per determinar la forma d'ictiosi:

Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.

Histologia

  • Filagrina ↓ – proteïna catiònica rica en histidina; produït en el procés de cornificació del pell; dins ictiosi vulgaris, està absent o té una estructura defectuosa.
  • LEKTI ↓ – inhibidor de la proteasa; LEKTI inhibeix tripsina-Com enzims dels pell; omet la inhibició → inflamació massiva de la pell i reducció de la capa còrnia [síndrome de Comél-Netherton].

Anàlisi del cabell

  • Distint (distint) defecte de la cabell eix (trichorrhexis invaginata; TI; cabell de bambú) [síndrome de Comél-Netherton].
  • Tricotiodistròfia: curta, trencadissa cabell amb rebaixat sofre contingut → indicatiu de ictiosi malaltia.

Microscòpia electrònica

  • Delimitació de formes ARCI específiques (ictiosis congènita autosòmica recessiva, per exemple, ictiosi lamel·lar o ictiosi arlequina): TGM1, PNPLA1, NIPAL4

Mesures de l'activitat

  • Biòpsia (mostreig de teixit de la pell)
    • Per mesurar l'activitat enzimàtica en bebè de col·lodió i/o ARCI (detecció de la deficiència de transglutaminasa-1).
  • EDTA sang: mesura de l'activitat de l'esteroide sulfatasa en sospita d'ictiosi recessiva lligada a X (XRI) o cribratge de metabòlits (DHEAS/sulfat de dehidroepiandrosterona).

Proves genètiques moleculars: per a formes rares i greus d'ictiosi.

En el context de les formes hereditàries (heretats) d'ictiosi, humana assessorament genètic hauria de ser recomanat. Així, es poden considerar els diagnòstics prenatals (prenatals):