El model SORKC representa una extensió del que es coneix com a condicionament operant. Es tracta d’un model de comportament que es pot utilitzar per explicar tant l’adquisició del comportament com el comportament en si.
Què és el model SORKC?
El model SORKC és un model utilitzat principalment en coneixement cognitiu teràpia conductual per diagnosticar, explicar o modificar el comportament. Els models de comportament assumeixen que un comportament determinat de problemes no s’ha d’examinar de forma aïllada, sinó en relació amb la situació actual o les conseqüències que se’n deriven. El model SORKC és un model utilitzat principalment en coneixement cognitiu teràpia conductual per diagnosticar, explicar o canviar el comportament. De vegades s'anomena "anàlisi de comportament horitzontal". Es tracta de recopilar informació sobre un problema concret i després identificar correlacions i condicions. Això permet organitzar informació sobre diversos problemes de comportament i determinar un pla de tractament. El model SORKC és un aprenentatge model de teoria ampliat per Kanfer i Saslow, pel qual també incloïen la variable organisme (O), que inicialment es feia servir per designar només les causes biològiques del comportament. Posteriorment, però, aquesta variable també es va complementar amb característiques, experiències, creences o esquemes de la persona en qüestió, que podrien ser importants per explicar el comportament. La S significa estímul, que és tot estímul intern o extern. R significa reacció, C representa les conseqüències que en resulten i K significa contingència. Per tant, el model SORKC es pot distingir de l'anomenada anàlisi de comportament vertical, que analitza objectius i plans de nivell superior que influeixen en el comportament de l'individu en moltes situacions.
Funció, efecte i objectius
En forma d'equació de comportament, el model SORKC descriu la base de aprenentatge processa i explica l’aparició d’aquest comportament, així com el comportament mateix. El model SORKC va ser desenvolupat per Frederick H. Kanfer, que va ampliar encara més el conductista aprenentatge model. Es basa en el supòsit que els humans poden independitzar-se de les influències ambientals fins a cert punt perquè són capaços de reforçar-se o controlar-se, cosa que també es pot anomenar autorregulació. L’autoregulació significa la interrupció del comportament automatitzat o quan aquest ja no és adequat per assolir determinats objectius. Un determinat objectiu desencadena un procés de regulació. En la primera fase, s’observa el propi comportament i es relaciona amb el comportament objectiu. En la segona fase, la informació obtinguda d’aquesta manera es compara amb certs estàndards o criteris de comparació. Si el comportament en qüestió no arriba a l’estàndard, s’inicia un procés d’aprenentatge en què s’hauria de produir un canvi de comportament, que es torna a comparar amb un estàndard fins que el nou comportament es correspongui amb l’estàndard. Com a resultat, es produeix un reforç personal i una sensació de satisfacció. Si algú opina que no es pot assolir l’estàndard, es produeix la finalització de la seqüència d’autoregulació. En el procés d’autoregulació es distingeixen les variables següents:
- Influències de l'exterior
- Els processos cognitius que s’originen en la pròpia persona respectiva i que també poden influir en l’entorn
- Condicions biològiques i fisiològiques bàsiques que afecten l’aprenentatge, el pensament o el comportament.
El model SORKC és molt utilitzat, especialment en teràpia conductual:
- Aquí, S (estímul) fa referència a l’estímul intern o extern i capta les condicions que desencadenen un comportament concret. (En quines circumstàncies es produeix el comportament?).
- O (organisme) representa les condicions inicials individuals. (Què experimenta la persona respectiva?)
- R (reacció) indica el comportament que segueix la situació d'estímul. (Quin és el comportament de la persona respectiva?).
- K (contingència) significa la seqüència temporal de reaccions. (Quina relació hi ha entre el comportament i les conseqüències?
- C (conseqüències) denota les conseqüències del comportament respectiu. (Quines són les conseqüències negatives o positives de la conducta)?
Segons aquest esquema, un estímul provoca una determinada reacció, la qual cosa es tradueix en una conseqüència en una altra conseqüència. Si el procés es repeteix, la reacció s’enforteix i, per exemple, es poden produir o tractar malalties mentals, com ara canviant els estímuls o practicant un comportament diferent. Si un terapeuta vol recopilar o estructurar informació diagnòstica, primer es defineix el comportament del problema. A continuació, es descriu el comportament del problema en termes de components diferents i s’identifiquen els estímuls interns o externs. A continuació, es descriuen les conseqüències o els factors que controlen el comportament. A la pràctica, sovint es fa una distinció entre conseqüències a llarg termini i a curt termini.
Riscos, efectes secundaris i perills
Els primers dies de conducta teràpia, l'anàlisi del comportament funcional va ser el nucli del diagnòstic, a partir del qual es va planificar posteriorment la teràpia. Mentrestant, es pregunta sovint si realment val la pena fer una anàlisi de comportament i problemes individuals. Un argument, per exemple, és que, a causa d’un procediment normalitzat i típic del trastorn, no sembla necessària una anàlisi conductual individual per a determinades malalties mentals. Tot i això, encara no existeixen procediments avaluats per a tots els trastorns mentals, de manera que cal seleccionar o justificar mètodes individuals en aquests casos. No obstant això, molts sistemes de comportament, inclòs el model SORKC, tenen limitacions a l’hora de mapear processos interpersonals (per exemple, conflictes familiars), per exemple. A més, el model tampoc no es pot utilitzar en casos d’abús greus depressió, violència, episodis psicòtics o crisis agudes.
