Teràpia: què fer?
Depenent de la causa del ensuma, diferents enfocaments de tractament poden ser útils. És important tenir en compte que no tots els remeis que s’utilitzen per a adults també són adequats per a nens petits. El refredat clàssic no es pot combatre específicament mitjançant medicaments, però, en el millor dels casos, es pot tractar simptomàticament.
Normalment es pot curar a casa sense més complicacions. Sempre són útils mesures generals com ara protecció física, son suficient i temperatures adequades de l’habitació. L’ús de diversos remeis casolans, com ara beure camamilla o el te de flors de saüc o la inhalació de te de camamilla, entre altres coses, poden ser de suport.
No obstant això, els olis essencials no han de ser inhalats pels nens petits, ja que això pot provocar-los respiració dificultats. Alguns remeis naturals o homeopàtics també poden alleujar els símptomes i poden tenir un efecte positiu sobre el curs de la malaltia. En casos més persistents o símptomes d’acompanyament més greus (per exemple, febre), altres medicaments també poden resultar útils.
Atès que els nens petits poden patir particularment símptomes com un bloqueig nas, l’administració d’esprais nasals descongestionants també pot ser útil per garantir una millor sensació de benestar a curt termini. Tanmateix, només s’han d’utilitzar durant uns quants dies, ja que en cas contrari es crea un efecte d’habituació que continua provocant un bloqueig nas després de la suspensió de l’esprai. Més simples, però útils, i per tant més recomanables quan el fred no és massa intens, són simples aerosols d’aigua salada.
En el cas d’una nafra nas, és possible utilitzar ungüents o esprais que contenen dexpantenol, entre altres coses. Antibiòtics només són efectius en contra els bacteris i, per tant, només s’ha de tenir en compte en casos d’infecció bacteriana. La rinitis al·lèrgica o vasomotora lleugera també es pot tractar amb mesures generals, remeis casolans i homeopàtics.
És particularment important trobar l’al·lergen o el desencadenant i protegir el nen del contacte amb ell. En casos més greus, l’ús d’agents antial·lèrgics especials (per exemple, cortisona or antihistamínics) pot ser necessari. A partir dels cinc anys, la immunoteràpia específica pot ser possible i útil.
