Teràpia quirúrgica | Teràpia d’espondilitis anquilosant

Teràpia quirúrgica

Per l’èxit de l’esmentat reumatisme intervencions ortopèdiques és imprescindible una cura posterior intensiva. El règim de post-tractament sol ser determinat pel cirurgià. Per una banda, inclou controls regulars de les ferides i canvis de vestimenta, per altra banda, en funció de la intervenció, un post-tractament especial en forma de tractament d’exercici fisioteràpic (fisioteràpia) possiblement mitjançant SIDA (per exemple, fèrules de moviment, ortesis o muletes). Després d’una cirurgia d’enduriment articular, una immobilització de sis setmanes amb un guix el repartiment sol ser necessari. Després d’una cirurgia d’enduriment a la zona de la columna vertebral, sovint s’ha de dur una cotilla durant un període de temps més llarg (8-12 setmanes).

Curs i pronòstic

L'aparició i el curs de espondilitis anquilosant són graduals, amb la major pèrdua de funció i danys probablement en els primers deu anys de la malaltia. Les principals queixes dels pacients sobre qualitat de vida són la rigidesa, dolor, fatiga i mal son. Els factors que fan que el curs de la malaltia sigui força greu són que la malaltia de Bekhterev afecta els pacients a una edat relativament petita, cosa que significa que la càrrega sovint considerable de la malaltia dura molt de temps. Les opcions terapèutiques per a la malaltia de Bekhterev han estat força limitades fins ara, però s’espera que els inhibidors del TNF-alfa relativament nous millorin aquesta situació de manera significativa.

  • Afectació de l’articulació del maluc i del genoll
  • Augment de la velocitat de sedimentació sanguínia (> 30 mm a la primera hora)
  • Una efectivitat baixa dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE)
  • Una limitació de la mobilitat de la columna lumbar
  • Una inflamació de les articulacions del dit i del dit petit
  • Oligoartritis (inflamació simultània de moltes articulacions)
  • La malaltia comença abans dels 16 anys.