Seqüenciació d'ADN
En la seqüenciació d’ADN, s’utilitzen mètodes bioquímics per determinar la seqüència de nucleòtids (molècula base d’ADN amb sucre i fosfat) en una molècula d’ADN. El mètode més utilitzat és el mètode de terminació de la cadena Sanger. Com que l’ADN es compon de quatre bases diferents, es fan quatre enfocaments diferents.
Cada enfocament conté l'ADN a seqüenciar, una imprimació (molècula inicial per a la seqüenciació), ADN polimerasa (enzim que amplia l'ADN) i una barreja dels quatre nucleòtids necessaris. No obstant això, en cadascun d’aquests quatre enfocaments es modifica químicament una base diferent de manera que es pot incorporar però no proporciona un punt d’acció per a l’ADN polimerasa. Això condueix a la terminació de la cadena. Aquest mètode produeix fragments d’ADN de longituds diferents, que després es separen químicament mitjançant l’anomenada electroforesi en gel segons la seva longitud. La classificació resultant es pot traduir en la seqüència de nucleòtids de la secció de DNA seqüenciada marcant cada base amb un color fluorescent diferent.
Hibridació de l’ADN
La hibridació de l'ADN és un mètode genètic molecular utilitzat per demostrar la similitud entre dues cadenes individuals d'ADN de diferent origen. Aquest mètode fa ús del fet que una cadena doble d'ADN sempre està composta per dues cadenes simples complementàries. Com més semblants siguin les dues cadenes, més bases formen una connexió sòlida (enllaços d’hidrogen) amb la base oposada o més es formen parells de bases.
No es produiran aparellaments de bases entre seccions de les dues cadenes d’ADN que tinguin una seqüència de bases diferent. Ara es pot determinar el nombre relatiu de compostos determinant el punt de fusió en què se separa la doble cadena d'ADN acabada de formar. Com més alt és el punt de fusió, més bases complementàries s’han format enllaços d’hidrogen entre si i més semblants són les dues cadenes simples. Aquest mètode també es pot utilitzar per detectar una seqüència de bases específica en una mescla d’ADN, amb la qual cosa es poden marcar fragments d’ADN formats artificialment amb colorant (fluorescent). Aleshores, serveixen per marcar la seqüència de base corresponent i, per tant, la poden fer visible.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
