Herència, gens, empremta digital genètica
definició
L’ADN és la instrucció de construcció del cos de tots els éssers vius (mamífers, els bacteris, fongs, etc.) Correspon en la seva totalitat als nostres gens i és responsable de les característiques generals d’un ésser viu, com el nombre de cames i braços, així com de característiques individuals com cabell color. De manera similar a la nostra empremta digital, l’ADN és diferent en cada persona i depèn de l’ADN dels nostres pares. Els bessons idèntics són l’excepció: tenen ADN idèntic.
Estructura rugosa de l’ADN
En els éssers humans, l’ADN està contingut a totes les cèl·lules del cos amb nucli. En éssers vius que no tenen un nucli cel·lular, com els bacteris o fongs, l’ADN es troba lliurement a l’espai cel·lular (citoplasma). El nucli cel·lular, que mesura només aprox.
5-15 μm, es veu d'aquesta manera el cor de les nostres cèl·lules. En ell, els nostres gens en forma d’ADN es troben a 46 cromosomes. Per tal d’empaquetar l’ADN, que fa uns 2 m de longitud en total, al petit nucli cel·lular, es comprimeix en espirals, bucles i bobines mitjançant estabilització proteïnes i enzims.
Així, diversos gens d'una cadena d'ADN donen lloc a un dels 46 en forma de X. cromosomes. La meitat dels 46 cromosomes estan formats per cromosomes de la mare i la meitat de cromosomes del pare. Tot i això, l’activació dels gens és molt més complicada, de manera que no es pot rastrejar exactament el 50% de les característiques del nen per a cada progenitor. A part de l’ADN en forma de cromosomes el nucli cel·lular, hi ha un altre ADN circular a les "centrals energètiques" de les cèl·lules, el mitocòndries. Aquest cercle d’ADN s’hereta exclusivament de la mare al fill.
Estructura detallada de l’ADN
Es pot imaginar l’ADN com una doble cadena, que es construeix com una escala de cargol. Aquesta doble hèlix és una mica desigual, de manera que sempre hi ha una distància cada vegada més gran entre els passos de l’espiral escala (solcs grans i petits). El passamà d'aquesta escala es forma alternativament: una de les quatre bases possibles parteix de cadascuna de les passamans.
Així, dues bases formen un pas. Les pròpies bases estan connectades per enllaços d’hidrogen. Aquesta estructura explica el nom d’ADN: desoxirribosa (= sucre) + nucleic (= de el nucli cel·lular) + àcid / àcid (= càrrega total de la columna vertebral de sucre-fosfat).
Les bases són diferents estructures químiques en forma d’anell amb funcions d’unió químiques corresponents desiguals. Només es troben quatre bases diferents a l’ADN. Només hi ha una manera de combinar les dues bases, que juntes formen un pas.
Sempre hi ha una base de purina vinculada a una base de pirimidina. A causa de les estructures químiques, la citosina amb guanina i l’adenina amb timina sempre formen parells de bases complementàries.
- Un residu de sucre (desoxirribosa) i
- Un residu de fosfat.
- La citosina i la timina (a l’ARN substituït per l’uracil) són les anomenades bases pirimidines i tenen un anell a la seva estructura.
- Les bases purines, en canvi, tenen dos anells a la seva estructura. A l’ADN s’anomenen adenina i guanina.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
