Cirurgia per a hèrnia inguinal del nadó
La cirurgia és sempre l'única mesura curativa en cas d'una hèrnia. Per contra, això també significa que cap medicament ni embenatges poden reparar una hèrnia. El principi de tota cirurgia és tancar el pas dels intestins.
El mètode escollit depèn del tipus i extensió del fitxer hèrnia inguinal. Atès que en els nadons hi ha un buit al peritoneu sovint és la causa del hèrnia inguinal, aquest buit es tanca quirúrgicament amb un fil. Aquest tipus de tancament és completament suficient.
Tot i que l’ús d’una malla a vegades és necessari en adults, està contraindicat en nens. En els nens, el principi és evitar, si és possible, la introducció de cossos estranys que puguin afectar el creixement posteriorment. Avui en dia, la tècnica mínimament invasiva és l’estàndard.
En terminologia tècnica, això també es coneix com a cirurgia laparoscòpica. Amb aquest propòsit, s’introdueixen instruments a la cavitat abdominal a través de diverses petites incisions cutànies. Una càmera, que també s’insereix, permet una reflexió exacta de la cavitat abdominal i permet observar bé els instruments.
L’avantatge d’aquest mètode és que les petites incisions es curen ràpidament i només deixen cicatrius molt estretes. A més, es pot veure tota la cavitat abdominal si és necessari i es poden detectar o tractar directament altres complicacions. Si la cirurgia mínimament invasiva està contraindicada, per descomptat, també es pot triar un enfocament obert.
Tot i que significa una incisió cutània més gran, el procediment general de la cirurgia és el mateix. Correspon al cirurgià decidir quina tècnica és la més adequada per al petit pacient. Els riscos de hèrnia inguinal la cirurgia sorgeix de les característiques físiques d’un nadó.
El petit pulmó el volum i el risc de pèrdua de calor són desafiaments particulars per a l’anestesista que realitza l’operació. Els riscos del procediment quirúrgic són similars als dels adults. Així, en casos rars, es poden produir lesions a altres estructures o hemorràgies secundàries. En els nois, un risc especial és també la possible ruptura del cordó espermàtic, que, però, s’evita de manera òptima mitjançant la imatge intraoperatòria del cordó espermàtic.
