Deixi de prendre psicofàrmacs
Molts pacients volen deixar de prendre el seu psicofàrmacs al cap d’un temps, però no sempre és possible amb tanta facilitat. En general, els pacients sempre han de consultar el seu metge (psiquiatre) si volen deixar de prendre el seu psicofàrmacs. El metge pot dir-li al pacient si creu que té sentit deixar de prendre el psicofàrmacs o si ell o ella creu que aturar-los podria provocar una recaiguda ràpida.
Per exemple, un antic pacient depressiu pot pensar que pot deixar de prendre medicaments psicotròpics perquè ara se sent molt millor. No obstant això, si després deixa la medicació, el pacient pot tornar a estar més trist i recaure en depressió. Per evitar-ho, és important no deixar de prendre bruscament els psicofàrmacs, sinó eliminar-los gradualment.
Això significa que la dosi de psicofàrmacs es redueix durant un llarg període de temps. Si el pacient s’adona que, a una determinada dosi, torna a tenir pensaments cada vegada més tristos i li costa més fer front a la vida quotidiana, és important informar psiquiatre de manera que la dosi es pot tornar a augmentar lleugerament i el pacient no ha d’aturar el psicofàrmac fins més tard. Si un pacient vol deixar de prendre medicaments psicotròpics, és molt important que preste atenció al seu cos i estat d’ànim i determini si pot reduir encara més la dosi o si té sentit prendre una dosi més petita durant un període de temps més llarg i reduir els medicaments psicotròpics més tard.
Efectes secundaris dels psicofàrmacs
Medicaments psicotròpics a embaràs s’ha d’evitar si és possible. La raó d’això és que la majoria de psicofàrmacs no s’han provat en pacients embarassades i, per tant, no està clar quins efectes té l’ús de psicofàrmacs durant embaràs pot tenir en el nen per néixer. No obstant això, pot haver-hi situacions en què tingui sentit que les pacients embarassades rebin psicofàrmacs durant embaràs.
Aquest és el cas, per exemple, si un pacient pateix ansietat greu o greu depressió. Si aquesta ansietat o depressió posa en risc el nen no nascut, hi ha certes drogues psicotròpiques que es poden utilitzar durant l’embaràs. No obstant això, aquí és molt important que un embaràs planificat sempre es discuteixi primer amb el psiquiatre.
El millor és per al nen i per a la futura mare si no es prenen medicaments psicotròpics durant l’embaràs i si el pacient permet que els medicaments psicotròpics es desgastin lentament abans de l’embaràs. Això vol dir que la pacient redueix cada vegada més la dosi dels seus psicofàrmacs fins que finalment no pren cap més fàrmac psicotròpic, de manera que no pot haver-hi perill per part del naixement dels psicofàrmacs durant l’embaràs. Aquí és especialment important que el pacient pugui manejar la dosi reduïda de psicofàrmacs i no torni a estar deprimit o angoixat de nou. També és important que es prenguin medicaments psicotròpics que, en cas de dubte, no puguin travessar-los la placenta i, per tant, no posin en perill el nen no nascut.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
