Diagnòstic
Abans de qualsevol teràpia osteopàtica, una enquesta completa del pacient historial mèdic (anamnesi) es realitza. Tot seguit, es fa una sèrie de diagnòstics manuals, si cal amb diagnòstic diferencial. S’inclouen proves de moviment, palpació de tensió i estructures doloroses, que permeten a l’osteòpata crear un perfil de postura del pacient i identificar així les zones responsables de la dolor.
Aquest és el principi de partida i el fonament del tractament osteopàtic. El seu profund coneixement de les estructures i processos funcionals del sistema musculoesquelètic i les seves interaccions amb òrgans interns permet a l'osteòpata detectar i resoldre la causa dels trastorns amb tècniques específiques o afluixar-se tensions. Ha d’entendre les connexions per tractar la causa de les queixes en lloc dels símptomes actuals.
És per això que és molt important per a l’osteòpata un examen acurat i en cap cas trepidant i superficial. És important trobar els bloqueigs al cos, ja que normalment la ubicació dels símptomes no és idèntica a la causa dels símptomes. Per exemple, el mareig i el repic de les orelles poden provenir d’una columna cervical bloquejada o cor dolor pot cristal·litzar com a problema de la columna vertebral toràcica.
Si escau, l'osteòpata també treballa estretament amb el metge en aquesta disciplina. Després de crear un perfil detallat del pacient, s’ha de trobar la millor tècnica de tractament. La MET (Muscle Energy Technique) representa una opció de tractament suau per al sistema musculoesquelètic. articulacions es mobilitzen rítmicament amb la força muscular del pacient (energia muscular) i es tornen a la posició normal (fisiològica).
A més, els músculs escurçats s’estiren, els músculs debilitats s’enforteixen i edemes (retenció d 'aigua a articulacions) es mobilitzen. A MET, també es tracta el teixit circumdant, és a dir, el teixit està millor "mullat" (sang i limfa s’estimula la circulació). Això és totalment més eficaç i durador que una tècnica d’impuls pur, com ara l’establiment estúpid.
A més, el pacient ha de participar activament i participar en els exercicis. Això fa que el tractament sigui més comprensible per al pacient i li doni l'oportunitat de desenvolupar una millor consciència corporal i de tractar el seu cos i la malaltia de manera més conscient. L’enfocament principal de la tècnica de l’energia muscular és dolor i queixes del sistema musculoesquelètic, per exemple, clàssic mal d'esquena, síndrome d'espatlla-braç, genoll, colze o peu, però també tensió mals de cap, migranyes, asma bronquial i cor queixes.
En general, les tècniques de mobilització tenen un efecte directe o indirecte sobre les malposicions d’un o més articulacions. La força mobilitzadora prové del terapeuta i va directament a l’articulació o actua sobre els músculs tensos o escurçats. Una forma de teràpia relativament nova és la tècnica d’alliberament miofascial (relaxació tècnica).
Robert Ward la va descriure com una tècnica integradora que combina nombrosos mecanismes terapèutics manuals. Es tracta d’una combinació de tècniques de teixits tous, tècnica d’energia muscular, tècnica indirecta funcional i tècnica cranio sacra. El punt de partida d’aquesta tècnica és el sistema fascial humà.
Les fàsies són pells resistents teixit connectiu que envolten i connecten totes les parts del cos, com ara ossos, músculs i òrgans. Totes les fàsies juntes formen una xarxa tridimensional que manté el cos unit. Per tant, és fàcil imaginar que (la tensió) en els músculs individuals pot causar conseqüències a tot el cos.
L’objectiu de la tècnica és, per tant, integrar el segment o el teixit pertorbat al patró de moviment intacte de l’organisme. Encara hi ha diverses tècniques i opcions de tractament diferents, com ara teràpia de punts desencadenants, tècniques de posicionament, "Tractament osteopàtic general" (GOT), tècnica de Jones i molt més. En casos molt aguts, el tractament del dolor sempre és el focus principal.
L’objectiu és alleujar el dolor. Això també es pot aconseguir mitjançant una senzilla configuració única. En contrast amb això, hi ha les tècniques de mobilització suaus.
En la fase de recuperació, quan el dolor disminueix, l'objectiu principal és la suau promoció de la circulació i la mobilitat. Per tal d’estabilitzar i promoure la millora aconseguida, és important que el pacient realitzi exercicis específics a casa durant aquesta fase. En l’última fase, quan el dolor només és lleu o ha desaparegut, s’inicia el tractament bàsic osteopàtic.
Aquí l’osteòpata té la possibilitat de canviar la postura i les estructures corporals que van causar el dolor. Si s'omet aquesta fase, el dolor sempre reapareixerà a la següent càrrega, ja que no s'han fet canvis a les estructures que ho poguessin evitar des del punt de vista osteopàtic.
