Diagnòstic d’un infart

Diagnòstic d’infart

Els pilars del diagnòstic d'infart de miocardi consisteixen en l'enquesta: aquest esquema de diagnòstic tripartit serveix per confirmar un infart de miocardi existent. El món salut Organització (OMS) defineix la presència d’un infart de miocardi com el cas quan almenys dos dels tres criteris esmentats anteriorment estan presents en el pacient.

  • La simptomatologia de l’angina de pit (pressió i opressió al tòrax) del pacient
  • En canvis ECG típics i
  • La detecció d 'infarts de miocardi - marcadors al sang (proteïnes troponina I i T).

Quines mesures diagnòstiques es prenen en cas d’infart?

Sang nivells de lípids, cor malaltia (coronària artèria malaltia, aterosclerosi), anterior cor atacs, edat, antecedents familiars de malalties del cor Antecedents familiars (entrevista amb el pacient per símptomes) dolor, punyalant a la zona del cor Irradiant dolor al estómac, abdomen superior, braç esquerre, esquena, entre els omòplats, etc. Sensació de pressió, opressió al tòrax Nàusees, vòmits Mancades alè Caiguda del rendiment, baixa tolerància a l'exercici, fatiga Marejos, desmais Sudoració forta Perfil de risc:

  • Anamnesi (qüestionar els símptomes al pacient) dolor, apunyalant al cor àrea radiant dolor al estómac, abdomen superior, braç esquerre, esquena, entre els omòplats, etc. Sensació de pressió, opressió al tòrax Nàusees, vòmits Mancades alè Caiguda del rendiment, baixa tolerància a l'exercici, fatiga Marejos, desmais Sudoració forta Perfil de risc:
  • Dolor, picor a la zona del cor
  • Dolor irradiant a la estómac, abdomen superior, braç esquerre, esquena, entre els omòplats, etc.
  • Sensació de pressió, opressió al pit
  • Nàusees, vòmits
  • Dificultat per respirar
  • Pèrdua de rendiment, baixa capacitat de càrrega, fatiga
  • Marejos, desmais
  • Suors forts
  • Perfil de risc:
  • ECG
  • Valors sanguinis LDH Troponina T CK-MB Mioglobina
  • LDH
  • Troponina T.
  • CK-MB
  • Mioglobina
  • Dolor, picor a la zona del cor
  • Dolor irradiant a l'estómac, la part superior de l'abdomen, el braç esquerre, l'esquena, entre els omòplats, etc.
  • Sensació de pressió, opressió al pit
  • Nàusees, vòmits
  • Dificultat per respirar
  • Pèrdua de rendiment, baixa capacitat de càrrega, fatiga
  • Marejos, desmais
  • Suors forts
  • Perfil de risc:
  • LDH
  • Troponina T.
  • CK-MB
  • Mioglobina

Les pautes cardiològiques es desvien lleugerament de la definició de l'OMS.

Assumeixen un infart de miocardi si hi ha canvis típics en l’ECG, l’anomenada elevació del segment ST, i el pacient presenta símptomes d’un subministrament reduït d’oxigen a les cèl·lules musculars del cor (isquèmia del miocardi) en forma de dolor de pit. Si es detecten aquests dos signes clínics, el pacient pot rebre immediatament i sense demora una mesura de revascularització (reobertura de tancat o reduït) artèries coronàries) per corregir el subministrament reduït d’oxigen (isquèmia) del cor. En aquest cas, no cal esperar al resultat del fitxer sang prova dels marcadors d’infart de miocardi per legitimar la revascularització.

Al començament del diagnòstic, el del pacient historial mèdic (anamnesi) es pren, amb el focus en els símptomes aguts, i a examen físic del pacient es realitza. En la fase aguda de a atac del cor, la majoria dels pacients es queixen de greus dolor de pit, tenen suor fred, ansiós i inquiet. Com a segon pas diagnòstic per determinar un infart de miocardi, l’ecocardiograma (ECG) s’utilitza com a examen instrumental.

L’ECG fa visibles els processos de conducció elèctrica de l’acció del múscul cardíac, que són els mateixos i inconfusibles en totes les persones en estat saludable. Alterant la imatge ECG típica i sana, es poden detectar diferents estats patològics del cor, inclosa una atac del cor. Amb la seva ajuda, es pot determinar l’abast de l’infart de miocardi, la seva localització i l’edat de l’infart. En el 80% de tots els casos d’infart de miocardi hi ha canvis en el curs de la corba d’ECG. Això s’anomena elevació del segment ST (S i T són punts típics d’un registre cardíac ECG), que és causada per la mort de les cèl·lules musculars del cor.