El neurofeedback és una variant especial del biofeedback. En aquest procés, un ordinador analitza el d’una persona cervell formes d’ona i les mostra pictòricament en un monitor.
Què és el neurofeedback?
El neurofeedback s’entén com a biofeedback de cervell activitat. Aquest procediment utilitza encefalogrames, a partir dels quals cervell es mesura l’activitat. El pacient rep informació a través d’una pantalla d’ordinador connectada. Aquest feedback permet a la persona regular la seva activitat cerebral de manera més eficaç. Per tant, sovint es considera que la desregulació de l’activitat cerebral és el desencadenant de conductes no desitjades o de nombroses malalties. Tanmateix, a través del neurofeedback, les persones poden aprendre a compensar les seves males regulacions. El terme feedback prové de la llengua anglesa i significa "feedback". Aquest feedback ha d’existir entre el que la persona vol i el que aconsegueix. Per exemple, els humans no podrien anar amb bicicleta si no fossin capaços de percebre l’angle inclinat. Tanmateix, l’home no percep la majoria de les funcions de la ment i del cos. Com que es controlen automàticament, difícilment es poden influir. Si aquesta funció falla, hi ha, doncs, poques opcions d’entrenament. En aquests casos, el biofeedback pot proporcionar alleujament. Biofeedback mesures una variable que s’entrenarà amb l’ajut de dispositius especials. S’apliquen senyals de retroalimentació acústica o òptica.
Funció, efecte i objectius
Un biofeedback per al cervell representa el neurofeedback. Els humans ni poden sentir ni influir directament en les nombroses funcions cerebrals. Neurofeedback és adequat per a aquest propòsit. Un mètode molt senzill però directe és l’electroencefalograma (EEG), amb el qual es poden mesurar les ones cerebrals per obtenir informació sobre els processos del cervell. La informació que rep una persona durant aquest procés és suficient per posar el cervell en un circuit de biofeedback. Per exemple, per augmentar l'atenció d'una persona, l'EEG detecta i informa breus períodes de desatenció. Durant l'entrenament de neurofeedback, això pot passar fins a dues mil vegades. Amb el pas del temps, el cervell aprèn a assolir un estat d’atenció. L’objectiu de l’entrenament en neurofeedback és aconseguir un estat adequat del cervell, que després es manté. D’aquesta manera, el neurofeedback augmenta les propietats autoreguladores del cervell. El neurofeedback s’utilitza per al tractament de nombroses malalties i trastorns. Aquests inclouen el trastorn d’hiperactivitat de l’atenció (TDAH), autisme, atacs de pànic, concentració trastorns, trastorns del son, estrèstrastorns relacionats, trastorn per estrès postraumàtic, epilèpsia, trastorns d’ansietat, depressió, trastorns del tic, esquizofrènia, i cops. A més, el biofeedback especial serveix per promoure health perquè entrena a fer front i a reduir estrès i manté la flexibilitat mental a la vellesa. El neurofeedback també es pot utilitzar a l’escola i l’educació augmentant el rendiment acadèmic i equilibrant la inestabilitat. A més, és adequat en la vida professional per assolir l’excel·lència mental. Abans d’aplicar el neurofeedback, el terapeuta realitza una entrevista detallada amb el pacient. Durant aquesta discussió, el terapeuta examina el del pacient historial mèdic, símptomes i objectius del tractament. Depenent de l’àrea d’aplicació, es poden realitzar diferents procediments de prova, com ara una prova d’estímul-resposta. Després de la discussió, el terapeuta decideix si el neurofeedback és adequat i després elabora un teràpia pla. El neurofeedback es duu a terme una o tres vegades a la setmana. Després de 20 sessions, hi ha una altra discussió amb el terapeuta, que després decideix si continuar el tractament en funció dels objectius assolits. Per a sessions òptimes de neurofeedback, cal una bona cooperació entre el pacient i el terapeuta. Al començament del neurofeedback, el metge enganxa tres elèctrodes amb una pasta al cuir cabellut del pacient. Els elèctrodes realitzen la tasca de mesurar les fluctuacions del potencial elèctric generat pel cervell. El terapeuta determina a quines parts del cervell s’uneixen els elèctrodes. El mateix s'aplica a les freqüències que s'han de filtrar dels senyals elèctrics, que el pacient rep per retroalimentació. Les ones cerebrals es mostren en forma d’ones, però, com que el pacient té dificultats per interpretar-les, en canvi rep una seqüència gràfica. Normalment es tracta d’un avió que puja o baixa segons el canvi en l’activitat cerebral. Mitjançant aquesta representació simplificada, el pacient aprèn a influir específicament en la seva activitat elèctrica cerebral.
Riscos, efectes secundaris i perills
Per poder influir significativament en les activitats del cervell en la vida quotidiana, el pacient necessita molta pràctica. Per tant, no és estrany que rebi una pantalla d’entrenament del terapeuta per utilitzar-la a casa. Nens que pateixen TDAH també pot portar la pantalla a l’escola i utilitzar-la positivament. Si els objectius assolits són estables o s’ha aconseguit una millora sostenible dels símptomes, es pot acabar la neurofeedback. No hi ha riscos associats amb el neurofeedback. No obstant això, si el procediment es duu a terme de forma incorrecta, de vegades es poden produir efectes secundaris indesitjables. Aquests inclouen somnolència, agitació, ansietat, depressió, trastorns del son i convulsions epilèptiques. Aquests efectes secundaris, però, duren poc temps, tret que el fals entrenament es faci durant un període de temps més llarg. A més, hi ha el risc que els símptomes s’aguditzin en lloc de reduir-los per un entrenament incorrecte. Per aquest motiu, es recomana que el neurofeedback teràpia sempre seran realitzats per professionals formats. Els elèctrodes connectats durant el neurofeedback no apliquen descàrregues elèctriques al pacient, com es sol dir falsament, sinó que només mesuren l'activitat cerebral. No hi ha cap perill relacionat amb aquest procediment.
