Fase màxima de la pubertat | Fases de la pubertat

Fase màxima de la pubertat

La fase màxima de la pubertat té lloc entre els 12 i els 16 anys. Això és la pubertat en el sentit real. Es tracta de tallar el cordó dels pares, que sovint va acompanyat de moltes disputes i desacords.

Les noies i els nois volen desenvolupar-se i volen separar-se dels seus pares fins a cert punt. Al mateix temps, la por (inconscient) de separar-se infància juga un paper important. Les persones de referència més importants en aquesta fase són els companys.

El desenvolupament sexual durant aquesta fase de la pubertat funciona a tota velocitat. Al principi, això sol ser vergonyós per als adolescents. En la fase màxima de la pubertat, la majoria de nois i noies també comencen la seva primera relació de parella.

Atès que el contacte amb els seus companys i amb el seu primer gran amor té un paper decisiu, sovint tenen discussions amb els seus pares. També el tema de l’assoliment escolar sovint té un paper decisiu en la fase màxima de la pubertat, perquè en aquesta fase de la vida tota la resta sembla ser més important que l’escola. En la fase alta de la pubertat, es tracta del tema de la sexualitat i anticoncepció també juga un paper decisiu. Tard o d’hora, hauran de ser portats a discussió pels pares. La fase alta de la pubertat és la més difícil per als pares perquè els nens tanquen cada vegada més la boca i es tallen cordó umbilical i els pares ja no saben molt dels seus fills.

Fase final de l’adolescència

L’última fase de la pubertat, la fase pubertada tardana, comença cap als 16 anys i dura fins als 18 anys. En aquesta fase, els pares poden “tornar a respirar”. El potencial de conflicte s’ha reduït significativament, els adults joves estan més en pau amb ells mateixos, tenen una autoestima més estable i poden tornar a acceptar els seus pares com a socis i assessors de discussió. Probablement, el més difícil d’aquesta fase és que els pares acceptin la independència creixent del jove: és la fase en què molts nens es desvinculen cada cop més dels seus pares, tant emocionalment com espacialment. Aquest procés pot ser molt dolorós i difícil d’acceptar, sobretot per als pares.