Formes de la síndrome de Raynaud | Síndrome de Raynaud

Formes de la síndrome de Raynaud

Es divideix Síndrome de Raynaud a La síndrome primària de Raynaud es considera idiopàtica (la professió mèdica entén que significa que no se sap la causa), mentre que la síndrome secundària de Raynaud es produeix quan es produeix un dany vascular orgànic en el context de malalties sistèmiques (és a dir, malalties que afecten tot l’organisme). Una d’aquestes malalties sistèmiques pot ser, per exemple, la colagenosi (teixit connectiu trastorn), que pertany a les malalties reumàtiques, i condueix a un trastorn circulatori canviant la paret del sang d'un sol ús i multiús..

• Síndrome primària de Raynaud i a
• Secundària Raynaud- ́Syndrom

Hi ha diverses causes possibles de la síndrome de Raynaud:

• Tancament de les artèries del ditz.

  Per exemple, mitjançant microtrombi (petits coàguls), estrenyiment dels vasos (estenosis proximal), compressió, vibració permanent o congelació

• Canvis inflamatoris a la paret vascular, per exemple, en la colagenosi (especialment en l’esclerodermia: fibrosi (augment del teixit connectiu) de la pell i dels òrgans), granulomatosi de Wegener (inflamació vascular rara i severa), artritis reumatoide
• Malalties hematològiques: aglutinines fredes (anticossos que poden provocar la descomposició de la sang), policitèmia (augment del nombre de glòbuls vermells (eritròcits)), trombocitosi (augment del nombre de plaquetes)
• Substàncies i fàrmacs tòxics: beta-bloquejants (medicaments contra la pressió arterial alta -> vegeu també el nostre tema: hipertensió arterial) citostàtics anticonceptius hormonals ("píndola") (quimioteràpia)
• Beta-bloquejador (medicació contra la pressió arterial alta -> també tingueu en compte el nostre tema: hipertensió arterial)
• Anticonceptius hormonals ("pastilla")
• Citostàtics (quimioteràpics)
• Beta-bloquejador (medicació contra la pressió arterial alta -> també tingueu en compte el nostre tema: hipertensió arterial)
• Anticonceptius hormonals ("pastilla")
• Citostàtics (quimioteràpics)

El cos necessita llum solar per produir-se vitamina D. Atès que moltes persones a Europa no estan prou fora, sobretot als mesos d’hivern, a la deficiència de vitamina està estès. La vitamina D és important per a molts processos del cos.

Per tant, una deficiència provoca diversos símptomes. Fins a quin punt hi ha una connexió entre vitamina D deficiència i Síndrome de Raynaud no està clar. Hi ha pacients que informen d’una millora o desaparició dels símptomes a causa de la ingesta de vitamina D.

En qualsevol cas, un nivell equilibrat de vitamina D no pot fer mal i pot alleujar els símptomes. Hi ha dues característiques principals de Síndrome de Raynaud. D’una banda, n’hi ha dolor, cosa que s’explica per la reducció sang circulació i, en canvi, hi ha una decoloració típica.

Les decoloracions són de tres colors i tenen la següent seqüència: És important que la infestació es produeixi sempre de manera simètrica, és a dir, afecti a les mans, als peus, etc. Fumar normalment empitjora els símptomes, ja que nicotina restringeix la sang d'un sol ús i multiús..

• Decoloració del blanc (estrenyiment del dit artèries = vasoconstricció de l'Aa.

  digitals)

• Decoloració blava de la pell (cianosi = deficiència d’oxigen)
• Decoloració vermella (augment del flux sanguini (hiperèmia reactiva) com a conseqüència de la manca de flux sanguini)

La síndrome de Raynaud es diagnostica clínicament sobre la base dels símptomes esmentats anteriorment. Una infestació simètrica de la 2a -5a dit (dit índex a dit petit) indica un desenvolupament primari de la malaltia. Com a regla general, s’aconsegueix una millora aplicant calor o prenent nitrolingüe (Nitroglicerina).

El nitrolingüe té un efecte vasodilatador. Si els dits individuals es veuen afectats asimètricament i no reaccionen ni a la calor ni al nitrolingüe amb una millora dels símptomes, és més probable que indiqui la síndrome de Raynaud secundari. A més del diagnòstic clínic, també hi ha diagnòstics instrumentals (mètodes de mesura). Amb l’anomenat oscil·lògraf es mesura el flux sanguini a l’acra i amb el mètode Doppler (forma de ultrasò examen) es localitzen les oclusions o constriccions vasculars segmentàries.