La traducció és l’últim pas en la realització d’informació genètica. L’ARN de transferència (ARNt) tradueix cadenes d’ARN missatger (ARNm) en seqüències de proteïnes en aquest procés. Els errors d’aquesta traducció també s’anomenen mutacions.
Què és la traducció?
La traducció és el procés de convertir el codi genètic en cadenes de proteïnes. Durant la traducció, es llegeix l’ARNm. La lectura dóna lloc a la síntesi de proteïnes. Durant la traducció, el codi genètic es converteix en cadenes de proteïnes. El subpàs abans de la traducció també es coneix com a transcripció. Durant aquesta transcripció, es crea una transcripció d’ADN monocatenari. Aquesta transcripció correspon a una subsecció d’ADN, pertanyent cadascuna a una general. La transcripció la duu a terme l’enzim RNA polimerasa. El producte final de la transcripció és l’anomenat ARNm. Durant la traducció posterior, es llegeix aquest ARNm. La lectura dóna lloc a la síntesi de proteïnes. Al final de la traducció, l'ARNm s'ha traduït així a cadenes de proteïnes. La traducció té lloc al ribosoma d’una cèl·lula, és a dir, a l’orgànul cel·lular. És el pas final de realització de la informació genètica. En aquest procés, l’ARNm surt del nucli cap al citoplasma i s’enfila ribosomes.
Funció i tasca
La traducció serveix per traduir una seqüència d’ARNm a una seqüència de proteïnes. Cada cadena d'ARNm consisteix en una cadena de bases. La bases estan presents en triplets, és a dir, tres parts consecutives cadascuna. Cada triplet de bases del mRNA codifica un aminoàcid específic i també s’anomena codó. A l’ARNm hi ha codons d’inici, codons normals i codons d’aturada. El codó inicial consisteix en el fitxer bases adenina, guanina i uracil. Hi ha tres codons de parada diferents, que s’abreujen com UGA, UAG i UAA. En conseqüència, també consisteixen en uracil, guanina i adenina, però en un ordre diferent. Una traducció sempre comença al codó inicial i acaba sempre al codó stop. Els codons normals són la resta de triplets base. Codifiquen cadascun un aminoàcid específic. El codó inicial codis AUG per a metionina. Els tres codons de parada estan destinats exclusivament a finalitzar la traducció i, per tant, no codifiquen aminoàcids. En el següent pas de traducció, s’assignen tasques importants a l’ARN de transferència. Aquest ARNt és un ARN curt que transporta el correcte aminoàcids al corresponent codó de l'ARNm. ARNt molècules estan carregats amb aminoàcids, enzims i proteïnes. Ajuden el ribosoma a traduir l’ARNm en seqüències proteiques. La construcció de seqüències de proteïnes té lloc amb l'ajut dels seus components més petits, és a dir, amino àcids. Quan l’ARNt ha transportat l’ARNm a un ribosoma específic, s’uneix a l’amino àcids a altres aminoàcids i forma cadenes peptídiques d’aquesta manera. L’ARNt sempre té diversos braços. Un aminoàcid s’uneix a un dels braços alhora. Enfront seu hi ha el seu anticodó complementari, cadascun dels quals pertany al codó base de l’ARNm. En metionina, per exemple, l'ARNt té l'anticodon UAC. Aquest anticodó no coincideix amb tots els triplets de base, sinó només amb el codó AUG. D’aquesta manera, la seqüència de bases AUG codifica a l’ARNm l’aminoàcid metionina. Cadascun dels amino àcids depèn d'un ARNt específic. En cas contrari, no es pot transferir al codó corresponent de l’ARNm. Quin ARNt és responsable de quin aminoàcid està determinat pel seu anticodó. Al ribosoma, un primer tRNA s’uneix a l’ARNm al codó inicial. Al costat d’aquest primer ARNt, se n’afegeix un segon amb un aminoàcid específic. El vincle dels aminoàcids ara adjacents es realitza mitjançant un enllaç peptídic. El primer ARNt deixa el seu aminoàcid a l’extrem del braç del segon i deixa el ribosoma. Ara hi ha dos aminoàcids al segon ARNt. Quan el primer ARNt ha sortit del ribosoma de nou, un tercer ARNt amb el seu aminoàcid especial s’adhereix a l’ARNm. El procés continua d'aquesta manera sempre que no aparegui cap triple de base amb un codó stop. Tan bon punt apareix un codó stop, la cadena peptídica es desprèn. El procés no pot continuar perquè no hi ha ARNt associat per als codons de parada.
Malalties i trastorns
Amb la realització incorrecta de la informació genètica poden sorgir malalties. Així, de vegades, les mutacions es presenten durant la traducció. Les mutacions puntuals són canvis espontanis o induïts en el material genètic que afecten només una base nucleica. Algunes mutacions puntuals continuen sent irrellevants. És el cas quan un aminoàcid pot ser codificat per diversos codons. Això pot donar lloc a proteïnes idèntiques. Si, en canvi, es substitueix una base de l’ARNm per una altra, les mutacions puntuals també s’anomenen substitucions. Això resulta en la inserció d’un aminoàcid diferent en una regió codificadora. D’aquesta manera, es forma una proteïna alterada, que potser ja no podrà exercir la seva funció. Cèl·lula falciforme anèmia és un exemple de tal mutació durant la traducció. Aquest fenomen és una malaltia hereditària del vermell sang cèl · lules. Crònica anèmia Com a resultat, es produeixen danys als òrgans oxigen deficiència. No obstant això, una cadena d'ARNm també es pot canviar durant la traducció. Si es desplaça el marc de lectura, la cadena perd el significat real i la funció original. Les supressions es produeixen sovint en aquest context. Això significa que es perden bases. Possiblement també es produeixi una inserció i s’afegeixin bases. Les supressions i insercions solen ser més greus que les substitucions i poden provocar malformacions greus o disfunció física.
