La galactografia és un procediment radiogràfic utilitzat en el camp de la ginecologia (la salut de les dones). En aquest examen, el llet es visualitzen els conductes de la mama femenina (pit) amb l'ajut de Radiografia mitjà de contrast per mostrar visualment canvis patològics (patològics). La galactografia s'utilitza per diagnosticar processos de malalties que es produeixen a l'interior de la llet conductes, com ara petits carcinomes intraductals (càncer confinat a les cel·les del llet conducte (= DCIS)), papil·lomes (tumors benignes de la mucosa) o processos inflamatoris crònics.
Indicacions (àrees d'aplicació)
La indicació i el requisit previ per a aquest examen és una secreció patològica (patològica) (fuita de líquid) del Nipple (pit). Això es nota especialment quan només es veu afectada una glàndula mamària. Cal distingir la secreció patològica de la galactorrea. La galactorrea és la secreció làctica fora de la gravetat (embaràs) i lactància. La causa de la galactorrea sol ser un trastorn endocrinològic (hormonal). La galactografia es realitza a:
- Secreció hemorràgica (sagnant) del Nipple (evidència clínica i citològica).
- Secreció unilateral no hemorràgica.
- Detecció de cèl·lules tumorals o atipis ("desviació de la norma") en troballes citològiques (examen cel·lular).
Contraindicacions
- Processos inflamatoris aguts de la glàndula mamària.
- Al·lèrgia als mitjans de contrast
Abans de l'examen
L’examen sol anar precedit d’un examen clínic, una mamografia convencional orientadora (Radiografia del pit) i un examen citològic de la secreció.
el procediment
La galactografia només es pot realitzar si hi ha secreció patològica amb dilatació dels conductes de la llet, ja que en aquesta situació es pot observar l’obertura del conducte de la llet. Durant la galactografia, el pacient ha d’estar estirat còmodament i el pit ha d’estar ben il·luminat. En cas de secreció molt intensa, la glàndula mamària es suavitza manualment per eliminar la secreció engrossida o sang coagul (coàgul). Després se segueix una desinfecció completa dels dos Nipple i voltants pell. En cas de dolor, local anestèsia (anestèsia local) és possible. El metge examinador utilitza la lupa ulleres per localitzar el conducte de llet en qüestió i sondear-lo acuradament amb una agulla de galactografia contundent (per exemple, un catèter de galactografia Cook). Un cop posada l'agulla, 0.1 a 0.5 ml de aigua-el medi de contrast soluble s’injecta acuradament sense aire mitjançant una xeringa de mitjà de contrast connectada a l’agulla per un sistema de tubs. Ara el conducte excretor es comprimeix amb l'ajut d'un hisop o guix per evitar fuites del medi de contrast fins al Radiografia es pren la imatge. Posteriorment, la mamografia es pren en 2 plans, que es poden complementar amb imatges d'augment. Les condicions següents poden provocar artefactes d’imatges (troballes d’imatges errònies):
- Injecció d’aire
- Constricció espàstica (estret) dels conductes de la llet
- Quantitat d’agent de contrast insuficient
- Conductes de llet bloquejats, per exemple, a causa de sang coàgul.
- Massa compressió del pit durant mamografia.
Finalment, s’avaluen les radiografies, amb especial atenció a la ductàsia (dilatació dels conductes de la llet), als defectes d’ompliment i a les ruptures ductals.
Després de l’examen
No calen mesures especials després de l'examen. Si es troben troballes anormals, aclariment histològic (teixit fi) (biòpsia) sol ser necessària perquè la galactografia no permet diferenciar entre una troballa benigna i una maligna.
Possibles complicacions
- Reacció anafilàctica (greu reacció al · lèrgica) in al·lèrgia de contrast mitjà.
- Galactoforitis (inflamació dels conductes lactis).
- Mastitis (inflamació de la mama)
- Extravasació: acumulació de material de contrast fora dels conductes mamaris, per exemple, als conductes limfàtics, cosa que provoca una avaluació difícil de l’examen.
