Tornant a la natació

definició

A causa de les distàncies de competició a natació, els nedadors solen fer diversos canvis de direcció de 180 ° al final del carril. Un gir ben executat pot contribuir considerablement a la generació de velocitat, però al mateix temps pot ser un obstacle si s’executa malament. Especialment en competició natació, es presta atenció a un disseny de torns òptim. Cada torn es pot dividir en les seccions següents:

  • Nedar fins a
  • Rotació / direcció inversa
  • repulsió
  • Transició

Regles de competència

Tingueu en compte que per braça i nedar dofins has de colpejar amb les dues mans alhora. En esquena i lliure natació el nedador ha de tocar la paret amb qualsevol part del cos. Des del 1991 es permet tocar la paret amb qualsevol part del cos quan es neda a l'esquena. Per tant, el gir del darrere s'ha demostrat des de llavors esquena nedant.

Gir lateral

Aquest també anomenat gir inclinable es considera un gir universal i és un dels girs menys exigents pel que fa a coordinació. Per tant, s'utilitza sovint per a principiants. Es neda a gran velocitat fins a la vora de la piscina i el darrer moviment del braç arriba fins a la parada.

Després de la carrera, es guia un braç en la nova direcció oposada del moviment. El cap gira cap al costat. A causa de la velocitat de la natació, la següent okupació de les cames no és difícil.

La mà que està de peu a la paret inicia ara la rotació del cos de manera oscil·lant. El cap es pren entre els braços superiors. Si ara el cos es troba en posició de gatzoneta lateral contra la paret pèlvica, es produeix la potent empenta recta cap a la nova direcció de moviment. Després del xut, també es realitza un moviment de gir cap a la posició correcta de natació.

Torn de rastreig

El gir de rastreig de rastreig es considera actualment la millor possibilitat a gatejar nedant per realitzar un canvi de moviment de 180 °. Aprox. 1 longitud del cos davant de la paret comença el moviment de rodament al voltant de l’eix de l’amplada del cos, en el sentit de volter cap endavant.

Un braç és davant, l’altre lateral. La barbeta es pren sobre el pit. L ajupiment de les cames cap a la vora de la pelvis es fa quan l eix de les espatlles apunta cap al sòl pèlvic. Un cop els peus han trobat una ferma subjecció a la paret, segueix la forta empenta en la direcció del moviment. Un cop els peus han sortit de la paret, el cos es gira a la posició propensa.