introducció
L’escafoide fractura es divideix en dues categories: L’escafoide es divideix en tres terços. El 5% de totes les fractures afecten la tercera lluny de la canell (terç distal), el 80% afecta el terç mitjà i aproximadament el 15% afecta el terç proper al canell (terç proximal). A causa de la sang situació de flux, les fractures proximals tenen el pitjor pronòstic respecte a fractura curació. Les fractures es diferencien de les fractures horitzontals, transversals i verticalment obliqües.
- Quant a la localització
- Respecte al patró de fractura
- Fractura de la porció distal
- Trencament de la porció mitjana
- Fractura de la porció proximal
- Trencament oblic
- Fractura transversal
- Fractura transversal transversal
Diagnòstic
El primer pas per sospitar d'un escafoide fractura és un Radiografia of l’escafoide en quatre plans (escafoide - quartet). Si a escafoide la fractura no es pot detectar inicialment, però els símptomes clínics indiquen una fractura escafoide, les radiografies es poden repetir al cap de 10-14 dies. En un RM de la mà (ressonància magnètica de la mà) les estructures òssies no es poden avaluar tan bé com en una tomografia computada.
La ressonància magnètica té avantatges pel que fa a l’avaluació de les estructures del lligament. En el cas d’una fractura fresca, retenció reactiva d’aigua (contusions òssies) es pot detectar a la ressonància magnètica. Imatge de raigs X del canell
- Os escafoide (Os scaphoideum)
- Cama de lluna (Os lunatum)
- Pota de pèsol (Os pisiforme)
- Pot de triangle (Os triquetum)
- Cama enganxada (Os hamatum)
- Os capitat (Os capitatum)
- Os petit de polígon (Os trapezoidum)
- Os poligonal gran (trapezi Os)
En comparació amb la imatge anterior, la imatge correcta és una imatge de ressonància magnètica.
La fletxa vermella apunta a l’escafoide (groc). La zona de color marró vermell apunta a una taca que es taca molt quan s’administra el medi de contrast, com a signe d’una major retenció d’aigua. Això també es pot anomenar bony de l’os i només es pot veure a la ressonància magnètica. És una prova d’un accident que s’ha produït. Al cap d’una setmana, una escinografia esquelètica mostra un augment significatiu del metabolisme ossi a la zona del escafoide durant la curació de fractures. En resum, tomografia computada (TC), ressonància magnètica (RM) i esquelètic gammagrafia són procediments diagnòstics que només s’utilitzen en casos excepcionals per confirmar un diagnòstic de manera que no es pot passar per alt una fractura escafoide.
