Músculs de l'avantbraç
El avantbraç els músculs també es poden dividir en flexors, al costat del palmell de l'avantbraç (palmar), i extensors, al costat de la part posterior de l'avantbraç (dorsal). Els flexors també es poden dividir en flexors superficials i profunds. Entre els flexors superficials s’inclouen el múscul pronador teres, el múscul llarg palmaris, el carpi flexor radial, el carpi flexor cubital i el digestor superficial flexor.
Totes s'originen amb almenys una porció de l'epicondil medialis (protrusió òssia a l'extrem inferior de la part superior del braç) i adjuntar-lo al fitxer avantbraç o el ossos de la mà, provocant així la flexió del avantbraç. Tots, excepte els pronadors teres, s’estenen fins a la mà i, per tant, també provoquen flexió de l’avantbraç allà. Els pronadors teres, el M. palmaris longus i el M. flexor carpi radialis també provoquen una rotació interior de l'avantbraç (supinació) a causa del seu recorregut oblic des del petit dit costat del colze al costat del polze a l'avantbraç.
El múscul flexor carpi radialis també realitza una forma radial segrest, és a dir, la mà està doblegada cap al radi. El múscul flexor carpi ulnaris realitza exactament el moviment oposat, és a dir, cubital segrest (cap al cúbit). El M. flexor digitorum superficialis també provoca flexió a la part metacarpofalàngica i mitjana articulacions dels dits, ja que s’estén a les falanges mitjanes dels dits 2-5 (totes excepte el polze).
El M. palmaris longus s’estén fins a l’aponeurosi palmar i el tensa. Els flexors profunds inclouen el M. flexor digitorum profundus, el M. flexor pollicis longus i el M. pronator quadratus. El M. flexor digitorum profundus estira des de l’úbit fins a les falanges finals dels dits 2-5, provocant així la flexió del canell i dit articulacions.
El M. flexor pollicis longus comença al radi i acaba a la falange final del polze. Condueix a la flexió del polze articulacions, oposició (tocar el polze i poc dit) i radial segrest. El M. pronator quadratus es mou des del cúbit fins al radi i, per tant, provoca una rotació interior de l'avantbraç (pronació).
Els extensors de l'avantbraç es poden dividir en 3 grups. El grup radialis, els extensors superficials i els extensors profunds. El grup radialis inclou el múscul braquioradial, l’extensor carpi radial llarg i el brevis.
Tots s’estenen des de l’epicondil lateral de la húmer (punt d’unió muscular prop del colze) al llarg del radi. El múscul braquioradial acaba a l’extrem inferior del radi i, per tant, només afecta l’avantbraç. Aquí fa que l’avantbraç es dobli i giri cap a dins o cap a fora.
Els altres dos provoquen una flexió l’articulació del colze i una extensió de la mà, així com un segrest radial (cap al raig) a causa de la seva unió als metacarpians 2 o 3. Els extensors superficials inclouen el múscul extensor digitor, el múscul extensor digiti minimi i el múscul extensor carpi ulnaris. Totes comencen a l 'epicondylus lateralis de la part superior del braç.
El M. extensor digitorum i el M. extensor digiti minimi (extensors dels dits) acaben a l’aponeurosi dorsal dels dits 2-5 i 5 respectivament. L'extensor carpi ulnaris s'estén fins a l'os mitjà del dit petit. Tots ells provoquen una extensió de la mà.
Els extensors dels dits causen addicionalment una extensió de les articulacions dels dits 2-5 i l’extensor carpi ulnaris també provoca el segrest ulnar. Els extensors profunds són el M. supinator, el M. abductor pollicis longus, el Mm. extensor pollicis longus i brevis i el M. extensor indicis.
El supinador tira de l’epicondil lateral al radi i provoca una rotació exterior del braç. L’abductor pollicis longus i l’extensor pollicis brevis comencen a la part posterior del cúbit, el radi i la membrana entre ells. L’abductor s’estira cap al primer metacarpi i realitza la flexió de la mà, l’abducció radial i l’extensió i l’abducció (allunyant el polze del palmell).
L'extensor acaba a la primera articulació del polze i fa una abducció radial i una extensió del polze. El M. extensor pollicis longus (extensor del polze) i el M. extensor indici (extensor del dit índex) s’originen a la part posterior del cúbit i a la membrana. L'extensor del polze tira cap a l'extrem de l'articulació del polze i proporciona abducció radial (cap al radi), canell extensió, i extensió i adducció del polze (estirant el polze).
L'extensor del dit índex acaba en l'aponeurosi dorsal del dit índex i condueix a una extensió de la mà i del dit índex. Els músculs de les mans es poden dividir en tres grups: els músculs del tànar (músculs del polze), els músculs metacarpofalangis i els músculs de l’hipènac (músculs del dit petit). Els músculs tànars inclouen l’abductor pollicis brevis, l’opponens pollicis, el flexor pollicis brevis i l’adductor pollicis.
Totes comencen pel palmell de la mà i es desplacen a diferents parts del polze. L’abductor s’acosta al primer enllaç del polze i provoca el segrest (allunyant el polze de la mà) i l’oposició (tocant el polze i el dit petit) articulació de la sella del polze i flexió a l’articulació metacarpophalangeal. L'opponens acaba al primer os metacarpiano i provoca una oposició, flexió i adducció (que porta a la mà).
El flexor tira cap a la primera falange del dit polze i provoca flexió a l’articulació metacarpofalangeal i oposició. L’adductor també tira cap a la primera extremitat del polze i provoca un adducció, oposició i flexió a l’articulació metacarpophalangeal. Els músculs metacarpians consisteixen en els músculs lumbrical, palmar i dorsal interòssiu.
Els músculs lumbrals s’originen a la zona tendons del múscul flexor digestiu profund i es mouen radialment cap a l’aponeurosi dorsal dels dits 2-5 (raig lateral). Provoquen flexió a les articulacions bàsiques i extensió a les articulacions dels dits. El palmarès Interossei tira dels metacarpians 2,4 i 5 a l’aponeurosi dorsal dels dits 2,4 i 5 i provoca flexió a les articulacions metacarpofalàngiques, extensió a les articulacions del dit i adducció dels dits al dit mig.
Els dorsals Mm Interossei comencen als metacarpians 1-5 i acaben a les aponeurosis dorsals 2-5, donant lloc a una flexió de les articulacions metacarpofalàngiques, extensió a les articulacions dels dits i abducció dels dits 2, 4 i 5 allunyats del dit mig. Els músculs del braç hipotènic inclouen l’abductor digiti minimi, el flexor digiti minimi brevis, l’opponens digiti minimi i el palmaris brevis. S’originen a partir de l’aponeurosi palmar o del túnel carpià.
El segrestador acaba a la primera falange del dit petit i provoca rapte i flexió a l’articulació metacarpofalangeal. El flexor també s’acosta a la primera falange, però només provoca flexió a l’articulació metacarpophalangeal. L’Opponens acaba al cinquè metacarpi i provoca una oposició i una lleugera flexió del cinquè metacarpi. El M. palmaris es mou cap a la pell del dit petit i la seva tasca és tensar l’aponeurosi palmar.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
