El cervell (tècnicament: cervell o encèfal) és el centre de control del cos, format per teixit nerviós, en el qual la informació de l’interior del cos s’integra amb la informació del món exterior i es processa. Juntament amb el medul · la espinal, forma la central sistema nerviós (SNC).
Què és el cervell?
Cervell les cèl·lules estan formades per dendrites i axons, al final dels quals sinapsis es pot formar. El nombre de sinapsis juga un paper més significatiu en l’intercanvi d’informació que el nombre de neurones. Feu clic per ampliar. L’humà cervell és la part de la central sistema nerviós situat a la zona crani. La transició cap al medul · la espinal està marcat per la unió del tracte piramidal al nivell del gran forat occipital (foramen magnum) a la base del crani. El cervell d’un mascle adult pesa una mitjana de 1400 g, el d’una femella adulta una mitjana de 1300 g per a la mateixa mida corporal. Segons les estimacions actuals, el cervell està format per uns 100 milions de cèl·lules nervioses i unes altres tantes cèl·lules glials.
Anatomia i estructura
Fins i tot a primera vista és visible la divisió del cervell en dos hemisferis. Els hemisferis cerebrals estan connectats per diverses comissures. Segons la seva història evolutiva, el cervell es divideix en tres parts:
La part evolutivament més antiga és el cervell romboïdal, format per la medul·la oblongada, el pont i el cerebel. A continuació el cervell mitjà. La part més jove és la avantbraç, que es pot subdividir encara més en el diencèfal i el cervell. Representació esquemàtica de les àrees funcionals del cervell humà. Feu clic per ampliar. El cervell està envoltat de protectors meninges. L’escorça cerebral està fortament solcada amb l’objectiu d’ampliar la superfície. L’escorça se sol dividir en 5 lòbuls: lòbul frontal, lòbul parietal, lòbul temporal, lòbul occipital i lòbul insular. Al cervell mateix es distingeix la matèria grisa i la blanca: la matèria grisa conté un gran nombre de cossos cel·lulars. Es produeix principalment superficialment a l’escorça i a l’interior del cervell només es troben illes de matèria grisa com a nuclis o xarxes. En cas contrari, la substància blanca predomina a l'interior, principalment formada per cèl·lula nerviosa processos. A més, hi ha un sistema de cavitats de 4 ventricles a l’interior del cervell. S’omplen de líquid cefaloraquidi, que realitza funcions d’amortiment, immunologia i senyalització.
Funcions i tasques
Diagrama esquemàtic que mostra l’anatomia i l’estructura del cervell. Feu clic per ampliar. El cervell és un òrgan molt complex que realitza una gran varietat de tasques. Controla les funcions autònomes bàsiques i el màxim rendiment cognitiu. A les seccions més antigues del desenvolupament, funcions basals com ara cor es controla la velocitat, la respiració, la secreció de suor i la vigilància. Cal una interacció d’estructures més velles i més joves per a la producció d’emocions, ritmes naturals i memòria funcions. Al cervell, les impressions sensorials de tots els sentits es processen i s’integren de manera que es creen percepcions i sensacions sensorials. Especialment el sentit de la vista, molt ben desenvolupat en humans, ocupa parts considerables de l’escorça cerebral. El sistema motor del cervell permet el control i la planificació de l’activitat muscular. Sense els serveis cerebrals motors, només alguns moviments reflexos són possibles a través del medul · la espinal. La cervell també es considera la seu de la personalitat i la intel·ligència humana. Per realitzar els seus amplis serveis, el cervell requereix molta energia: en repòs, és responsable del 15-20% del nostre consum d’energia.
Malalties
L’espectre de possibles malalties cerebrals és extremadament ampli. El primer signe de malaltia cerebral sol ser dolor o disfunció. Un quadre clínic molt comú a les nacions industrialitzades és carrera, en què el teixit cerebral ja no es subministra amb suficient sang a causa de vascular oclusió o trencament. Les cèl·lules nervioses reaccionen de forma molt sensible a la manca de oxigen i morir irrecuperablement al cap de pocs minuts. També són freqüents les epilèpsies, que resulten d’un control incontrolat massa descàrregues de neurones. Càncer pot afectar el cervell principalment en forma de tumors cerebrals o secundàriament metàstasi cerebral. Les malalties inflamatòries del cervell (encefalopaties) són causades per virus, els bacteris, fongs o cucs i sovint també afecten a meninges en la forma d' meningitis.L’etiologia de esclerosi múltiple, una malaltia inflamatòria crònica en què degenen les beines de mielina del SNC, encara no s’entén. També inclouen malalties degeneratives del cervell que encara no s’entenen del tot Demència d'Alzheimer, Malaltia de Huntingtoni Malaltia de Parkinson. Traumatisme craneocerebral pot acabar benigne amb un suau concussió, però també pot provocar contusions, hemorràgies i un augment letal de la pressió intracraneal. Es coneix com a insuficiència cerebral irreversible mort cerebral i - èticament controvertit - s'utilitza com a definició de mort.
Trastorns típics i comuns
- Demència
- Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
- Buits de memòria
- Hemorràgia cerebral
- Meningitis
